Una geografia catalana en temps de crisis

Resumo

Aquesta aportació efectua una revisió crítica de la bibliografia geogràfica produïda sobre Catalunya des del 2010. Malgrat que s’hi esmenten altres referències, es posa el focus en analitzar dos llibres d’autoria col·lectiva publicats el 2021. D’una banda,La nova Geografia de la Catalunya postcovid. De l’altra, la història de la Societat Catalana de Geografia, una entitat fundada el 1935 que actua com a punt de trobada per a la comunitat geogràfica catalana. D’aquesta manera, s’examinen críticament l’actual geografia (com a territori) catalana i l’evolució i l’estat de la Geografia (com a disciplina). Els continguts s’estructuren al voltant de quatre crisis considerades significatives per entendre les tasques actuals de la Geografia catalana: (1) la crisi iniciada el 2008, inicialment immobiliària i financera, però després amb profunds efectes socioeconòmics al territori català; (2) la crisi de la covid-19, que irrompé el març de 2020 a terres catalanes i està reconfigurant profundament la vida de les persones arreu, també a Catalunya; (3) la crisi geopolítica Catalunya/Espanya, l’origen de la qual hom ha fixat el 2010; i, finalment, (4) la crisi ambiental global, que, si acceptem una de les teoritzacions recents sobre l’Antropocè, s’inicia amb la industrialització però els efectes de la qual no han estat percebuts de forma compartida fins a les darreres dècades del segle XX, àdhuc a inicis de l’actual.En definitiva, la recerca geogràfica catalana actual està responent en temps real a les diferents manifestacions polifacètiques d’aquestes quatre crisis. Tanmateix, aquesta capacitat d’analitzar geogràficament Catalunya desenvolupada a la darrera dècada no es pot deslligar d’una tradició sostinguda de la Geografia, amb la seva pròpia idiosincràsia, en tant que ciència consolidada a Catalunya. Així mateix, força geògrafs/es s’han implicat darrerament en la dimensió aplicada i propositiva, àdhuc política, de la disciplina