Uber, Airbnb y la llamada «influencia decisiva» de las plataformas digitales

  1. Ricardo Pazos Castro 1
  1. 1 Universidad Autónoma de Madrid
    info

    Universidad Autónoma de Madrid

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/01cby8j38

Revista:
IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política

ISSN: 1699-8154

Ano de publicación: 2020

Número: 31

Tipo: Artigo

DOI: 10.7238/IDP.V0I31.3224 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Outras publicacións en: IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política

Resumo

Aquest article analitza el criteri de l’anomenada «influència decisiva», com a paràmetre que determina la naturalesa dels serveis prestats per les plataformes intermediàries i les seves corresponents implicacions jurídiques. Aquestes plataformes intenten generar confiança, quelcom essencial perquè l’activitat econòmica es desenvolupi satisfactòriament mitjançant diferents mecanismes, entre els quals l’establiment d’algunes de les condicions de la prestació dels serveis subjacents, com el transport o l’allotjament. La influència d’una plataforma com Uber en el servei de transport ulterior ha estat qualificada com a «decisiva» pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, la seva activitat no constitueix un servei d’intermediació en la societat de la informació, sinó un servei en l’àmbit del transport. Per contra, l’activitat d’una altra plataforma com Airbnb ha estat qualificada pel TJUE com a servei de la societat de la informació, ja que la seva influència en el servei d’allotjament és menor. Després d’exposar totes aquestes qüestions, l’article reflexiona sobre la configuració i les conseqüències del criteri de la influència decisiva. En aquest sentit, presenta algunes opinions divergents amb la jurisprudència europea, proporciona alguns exemples de com l’esmentat criteri afecta el dret del treball i el dret civil, i planteja diversos debats. Aquests són l’adequació de la influència decisiva a l’economia de les plataformes, la necessitat de revisar la regulació dels serveis subjacents relacionats amb les plataformes intermediàries i la conveniència d’establir una regulació específica en matèria de plataformes, adaptant les normes aplicables al grau d’influència exercit.

Información de financiamento

Tanto la investigación previa como la redacción de este trabajo fueron llevadas a cabo cuando el autor era investigador posdoctoral en la Universidad de Santiago de Compostela, disfrutando de una beca del Programa de axudas á etapa posdoutoral da Xunta de Galicia (Consellería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria). El artículo se enmarca en el Proyecto de Investigación «Soluciones jurídicas y económicas al problema inmobiliario turístico» (DER 2017-82705-R) del Programa Estatal de I+D+i Orientada a los Retos de la Sociedad del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad

Referencias bibliográficas

  • ALFARO, J. (2015). La cuestión prejudicial sobre Uber [artículo en línea]. Almacén de Derecho. [Fecha de consulta: 4 de noviembre de 2019]. Disponible en https://almacendederecho.org/la-cuestion-prejudicial-sobre-uber/.
  • BUSCH, C. (2016). «Crowdsourcing Consumer Confidence. How to Regulate Online Rating and Review Systems in the Collaborative Economy». En: DE FRANCESCHI, A. (ed.). European Contract Law and the Digital Single Market. Cambridge – Antwerp – Portland: Intersentia, págs. 223-243.
  • BUSCH, C. (2018). «European Model Rules for Online Intermediary Platforms». En: BLAUROCK, U., SCHMIDT-KESSEL, M., ERLER, K. (eds.). Plattformen: Geschäftsmodell und Verträge. Baden-Baden: Nomos, págs. 37-57.
  • CAO, D. (2017). «Regulation Through Deregulation: Sharing Economy Companies Gaining Legitimacy by Circumventing Traditional Frameworks». Hastings Law Journal. Vol. 68, núm. 5, págs. 1085-1110.
  • COMISIÓN EUROPEA. (2016). Una Agenda Europea para la economía colaborativa [Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones]. COM(2016) 356 final.
  • DYAL-CHAND, R. (2015), «Regulating Sharing: The Sharing Economy as an Alternative Capitalist System». Tulane Law Review. Vol. 90, núm. 2, págs. 241-309.
  • EDELMAN, B. G., GERADIN, D. (2016), «Efficiencies and Regulatory Shortcuts: How Should We Regulate Companies like Airbnb and Uber?». Stanford Technology Law Review. Vol. 19, núm. 2, págs. 293-328.
  • DE LA ENCARNACIÓN, A. M. (2016). «El alojamiento colaborativo: Viviendas de uso turístico y plataformas virtuales». Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica. Núm. 5, págs 30-55. https://doi.org/10.24965/reala.v0i5.10350.
  • EPSTEIN, R. A. (2019). California Knifes The Gig Economy [artículo en línea]. Defining Ideas. [Fecha de consulta: 4 de noviembre de 2019]. Disponible en https://www.hoover.org/research/california-knifes-gig-economy.
  • FINCK, M. (2018). «Distinguishing internet platforms from transport services: Elite Taxi v. Uber Spain». Common Market Law Review. Vol. 55, núm. 5, págs. 1619-1640.
  • DE FRANCESCHI, A. (2018). «Uber Spain and the “Identity Crisis” of Online Platforms». Journal of European Consumer and Market Law. Vol. 7, núm. 1, págs. 1-4.
  • FRENKEN, K., SCHOR, J. (2017). «Putting the sharing economy into perspective». Environmental Innovation and Societal Transitions. Vol. 23, págs. 3-10. https://doi.org/10.1016/j.eist.2017.01.003.
  • HACKER, P. (2018). «UberPop, UberBlack, and the Regulation of Digital Platforms after the Asociación Profesional Elite Taxi Judgment of the CJEU». European Review of Contract Law. Vol. 14, núm. 1, págs. 80-96. https://doi.org/10.1515/ercl-2018-1005.
  • HERNÁNDEZ BEJARANO, M. (2016). «El apoyo europeo al modelo de economía colaborativa: algunas cuestiones y propuestas para afrontar una regulación laboral y de seguridad social». Revista Española de Derecho del Trabajo. Núm. 192 (BIB 2016\85594).
  • HIRA, A., REILLY, K. (2017). «The Emergence of the Sharing Economy: Implications for Development». Journal of Developing Societies. Vol. 33, núm. 2, págs. 175-190. https://doi.org/10.1177/0169796X17710071.
  • HUET, J. (2018). «Est un “service dans le domaine des transports” l’intermédiation numérique mettant en relation des chauffeurs non professionnels utilisant leur propre véhicule avec des personnes qui souhaitent effectuer un déplacement urbain (arrêt Uber)». Revue des contrats. Núm. 2, págs. 210-211.
  • KOOPMAN, C., MITCHELL, M., THIERER, A. (2015). «The Sharing Economy and Consumer Protection Regulation: The Case for Policy Change». Journal of Business, Entrepreneurship & the Law. Vol. 8, núm. 2, págs. 529-545.
  • MAK, V. (2018). «Regulating Online Platforms – The Case of Airbnb». En: GRUNDMANN, S. (ed.). European Contract Law in the Digital Age. Cambridge – Antwerp – Portland: Intersentia, págs. 87-102.
  • ØSTERGAARD, K., JAKOBSEN, S. S. (2019). «Platform Intermediaries in the Sharing Economy: Questions of Liability and Remedy». Nordic Journal of Commercial Law. Núm. 1, págs. 21-41.
  • RALLO, J. R. (2017). Con o sin sentencia, acabemos con las licencias de taxi [artículo en línea]. El Confidencial. [Fecha de consulta: 4 de noviembre de 2019]. Disponible en https://blogs.elconfidencial.com/economia/laissez-faire/2017-12-20/sentencia-tjue-taxi-uber-licencias_1496098/.
  • RENDERS, D., DE VALKENEER, D. (2018). «Arrêt “Asociación Profesional Elite Taxi”: Uber, un service de transport freiné dans sa course?». Journal de droit européen. Núm. 246, págs. 47-48.
  • RGLDS (Research group on the Law of Digital Services). (2016). «Discussion Draft of a Directive on Online Intermediary Platforms». Journal of European Consumer and Market Law. Vol. 5, núm. 4, págs. 164-169.
  • RUDA GONZÁLEZ, A. (2018). «Responsabilidad por hechos ajenos en la economía colaborativa. El caso de UBER». En: BALCELLS, J., et al. (coords.). Collaborative Economy. Challenges & Opportunities. Barcelona: Huygens Editorial, págs. 424-440.
  • SÁNCHEZ-URÁN AZAÑA, M.ª Y. (2018). «Economía de plataformas digitales y servicios compuestos. El impacto en el Derecho, en especial, en el Derecho del Trabajo. Estudio a partir de la STJUE de 20 de diciembre de 2017, C-434/15, Asunto Asociación Profesional Élite Taxi y Uber Systems Spain S.L.». La Ley Unión Europea. Núm. 57 (LA LEY 2492/2018).
  • SANTOS BRIZ, J. (1984). «Artículo 1902». En: ALBALADEJO, M. (dir.). Comentarios al Código Civil y Compilaciones Forales, Tomo XXIV. Madrid: EDERSA, págs. 99-560.
  • SCHAUB, M. Y. (2018). «Why Uber is an information society service. Case Note to CJEU 20 December 2017 C-434/15 (Asociación profesional Élite Taxi)». Journal of European Consumer and Market Law. Vol. 7, núm. 3, págs. 109-115.
  • SÉNÉCHAL, J. (2018). «Online Platforms under French Law». En: BLAUROCK, U., SCHMIDT-KESSEL, M., ERLER, K. (eds.). Plattformen: Geschäftsmodell und Verträge. Baden-Baden: Nomos, págs. 119-137.
  • SOLÉ FELIU, J. (2012). La responsabilidad extracontractual del principal por hechos de sus auxiliares: Principios y tendencias. Madrid: Reus.
  • THIERER, A., et al. (2016). «How the Internet, the Sharing Economy, and Reputational Feedback Mechanisms Solve the “Lemons Problem”». University of Miami Law Review. Vol. 70, núm. 3, págs. 830-878. https://repository.law.miami.edu/umlr/vol70/iss3/6.
  • TWIGG-FLESNER, C. (2016). «Disruptive Technology – Disrupted Law? How the Digital Revolution Affects (Contract) Law». En: DE FRANCESCHI, A. (ed.). European Contract Law and the Digital Single Market. Cambridge – Antwerp – Portland: Intersentia, págs. 21-48.