Montseny entre ruinasimpresiones arqueológicas de una anarquista

  1. Tomás Aguilera Durán
Revista:
Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas

ISSN: 0213-2095

Ano de publicación: 2019

Número: 36

Páxinas: 111-124

Tipo: Artigo

DOI: 10.1387/VELEIA.20731 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas

Resumo

This work, through a particular text by Federica Montseny, tackles with the unknown issue of the reception of Antiquity by the anarchist movement. Federica Montseny, a significant Spanish author, wrote an article in 1926, the heyday of libertarian ideology in Spain, about the city of Emporion which she published in the compelling magazine La Revista Blanca. The paper disserts on and contextualises the diverse dimensions of the text by Montseny: the literary legacy projected on the poetic evocation of the ruins, the scope of the new historical and archaeological data provided by the coetaneous excavations, her philhellenic idealization derived from the identity reinforcement occurring at the time in Catalonia, the spreading of an antichristian message resulted from the confrontation by Montseny of the different periods of the archaeological site. Thus, this paper explores several of the issues, connections and features of the complex relationship between Anarchism and Ancient World

Referencias bibliográficas

  • Alcalde, C., 1983, Federica Montseny: palabra en rojo y negro, Barcelona: Argos Vergara.
  • Aquilué Abadías, X. (ed.), 2001, Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l’Escala, l’escala: ajuntament de l’escala-Museu d’arqueologia de Catalunya.
  • Beuter, P. A., 1546, Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia, Valencia: Joan de Mey Flandro.
  • Bofarull, B., 1993, «Victor Català i empúries», en: e. Prat i Pep Vila (ed.), Actes de les Primeres Jornades d’Estudi sobre la Vida i l’obra de Caterina Albert i Paradís «Víctor Català», Barcelona: Publicacions d’abadia de Montserrat.
  • Boix Llonch, l., 2001, «el ressò de les excavacions d’empúries a l’escala», en: aquilué abadías 2001, 56-71.
  • Botet y Sisó, J., 1879, Noticia historica y arqueologica de la antigua ciudad de Emporion, Madrid: Alejandro Gómez Fuentenebro.
  • Cabré, R. et al., 2003, Polis i nació: política i literatura (1900-1939), Barcelona: Societat Catalana d’estudis Clàssics.
  • Carner, J., 1918, «Pròleg», en A. Bruguière de Gorgot, Dans les ruines d’Ampurias, Paris: sengarad.
  • Català, V. (Caterina albert), 1922, «Ressons d’empori», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 10/76, 345-379.
  • Cortadella Morral, J., 2009, «L’empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits», Faventia 31/1-2, 253-262.
  • Corti, A., 1972, «“La revista Blanca» i el problema català», Recerques 2, 191-208.
  • Cruz-Cámara, N., 2015, La mujer moderna en los escritos de Federica Montseny, Woodbridge-rochester: Tamesis.
  • Ferri, E., 2017, «Cultura clásica y pensamiento libertario», Tierra y Libertad 352.
  • Ferri Coll, J. M., 1995, Las ciudades cantadas: el tema de las ruinas en la poesía española del Siglo de oro, Alicante: Universidad de Alicante.
  • García Cardiel, J., 2013, «Numancia y sagunto en el imaginario español (1582-1937). una lectura histórica a través de la literatura», Revista de Historiografía 18, 41-51.
  • García Jurado, F., 2014, «La Eneida como utopía regeneradora: Pierre-Joseph Proudhon», Studia Philologica Valentina 16, 51-68.
  • García Morales, F., 2012, «Heracles y el león de Nemea. Huellas de la cultura clásica en la simbología anarcosindicalista», Estudios: Revista de Pensamiento Libertario 2, 102-116.
  • Gracia Alonso, F., 2013, «Archaeology and Nationalism: the Development of archaeology in Catalonia in the early twentieth Century», Complutum 24/2, 131-144.
  • Gracia Alonso, F., 2017, «The invention of Numantia and emporion: archaeology and regeneration of spanish and Catalan Nationalisms after the Crisis of 1898», en: a. de Francesco (ed.), In search of preclassical Antiquity: rediscovering ancient peoples in Mediterranean Europe (19th and 20th c.), Leiden-Boston: Brill, 64-95.
  • Hofmann, B. et al. (eds.), 1995, El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Frankfurt: Vervuert.
  • Lida, C. E., & P. Yankelevich (eds.), 2012, Cultura y política del anarquismo en España e Iberoamérica, México D. F.: el Colegio de México.
  • Litvak, l., 1995, «la prensa anarquista (1880-1913)», en: Hofmann 1995, 215-236.
  • Lozano, I., 2004, Federica Montseny: una anarquista en el poder, Pozuelo de alarcón: Espasa.
  • Madrid Santos, F., 1989, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, Barcelona: universitat de Barcelona.
  • Marín i Silvestre, D., & s. Palomar i Abadía, 2010, Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees, Reus: Carrutxa.
  • Mas Cabré, J., 1923, «Grecia en Cataluña», La Revista Blanca, año i (segunda época) 5 (01/08/1923), 2-4.
  • Montseny, F., 1926, «La ciudad muerta. Ruinas de ampurias», La Revista Blanca, año iV (segunda época) 76 (15/07/1926), 108-110.
  • Montseny, F., 1930, «Las vestales del ideal», La Revista Blanca, año VII (segunda época) 7 (01/02/1930), 397-399.
  • Montseny, F., 1987, Mis primeros cuarenta años, Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés.
  • Moormann, E. M., 2015, Pompeii’s Ashes: The Reception of the Cities Buried by Vesuvius in Literature, Music, and Drama, Boston-Berlin-Munich: De Gruyter.
  • Morales Muñoz, M., 2002, Cultura e ideología en el anarquismo español (1870-1910), Málaga: CeDMa.
  • Munilla, G., & F. Gracia Alonso, 2016, «Ampurias y los orígenes del turismo arqueológico en Cataluña», Boletín del Museo Arqueológico Nacional 34, 383-404.
  • Nettlau, M., 1929, «De la caída de la antigua Roma a la transformación del porvenir I», La Revista Blanca, año VII (segunda época) 152 (15/09/1929, 177-182).
  • Puig i Cadafalch, J., 1909, «Les excavacions d’empúries. Estudi de la topografía», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 2, 152-193.
  • Puig i Cadafalch, J., 1936, «les excavacions d’empúries», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 8, 56-59.
  • Pujades, J., 1609, Coronica universal del principat de Cathalunya, Barcelona: Hieronym Margarit.
  • Ripoll i Perelló, e., 2001, «Josep Puig i Cadafalch, arqueòleg», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 15, 29-54.
  • Rodrigo, A., 2014, Federica Montseny: primera ministra electa de Europa, Barcelona: Base.
  • Serra i Ràfols, J. C., 1931, «les excavacions d’empúries», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 7, 81-84.
  • Termes Ardèvol, J., 2011, Historia del anarquismo en España (1870-1980), Barcelona: RBA.
  • Trullén i Thomàs, J. M., & C. Martinell i Callico, eds., Fascinació per Grècia: l’art a Catalunya als segles XIX i XX. Girona-Barcelona: Museu d’art de Girona-Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjana de Comunicació, 2009.
  • Urales, F. (Joan Montseny), 1900, «la evolución de la filosofía en españa (continuación del primer capítulo)», La Revista Blanca, año iii 51 (01/09/1900), 65-68.
  • Vadillo Muñoz, J., 2019, Historia de la CNT: Utopía, pragmatismo y revolución, Madrid: Los libros de la Catarata.
  • Vallcorba Plana, J., 1994, Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la história d’una estètica, Barcelona: Quaderns Crema.
  • Valle-Inclán, J. del, 2008, Biografía de La revista blanca: 1898-1905, Barcelona: Sintra.
  • Vallvé Albiol, I., 2005, «Manuel Cazurro Ruiz, pioner d’empúries i col.leccionista», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 46, 367-405.
  • Velaz i Sicart, a. M., 2003, «“Dans les ruines d’ampurias”, d’Andrée Bruguière de Gorgot: una aportació en llengua francesa a la proposta cultural noucentista», en: M. C. zimmermann, a. Charlon (eds.), Actes del dotze Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat, vol. 2, 203-219.