Montseny entre ruinasimpresiones arqueológicas de una anarquista

  1. Tomás Aguilera Durán
Revista:
Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas

ISSN: 0213-2095

Año de publicación: 2019

Número: 36

Páginas: 111-124

Tipo: Artículo

DOI: 10.1387/VELEIA.20731 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas

Resumen

Este artículo se aproxima al desconocido campo de la recepción de la Antigüedad en el pensamiento anarquista mediante el análisis de un texto específico: un artículo de 1926 sobre la ciudad de Ampurias escrito por Federica Montseny en La Revista Blanca, una autora y una publicación emblemáticas del periodo de auge de la ideología libertaria en España. Se comentan y contextualizan varias facetas del texto: el legado literario que incidió sobre su evocación poética de las ruinas, la proyección de la información histórica y arqueológica derivada de las excavaciones coetáneas, su idealización filohelenista vinculada al refuerzo identitario catalanista y el mensaje anticristiano que transmite al confrontar las distintas etapas del enclave. Se sondean así algunos temas, conexiones y particularidades en la compleja relación entre anarquismo y mundo antiguo.

Referencias bibliográficas

  • Alcalde, C., 1983, Federica Montseny: palabra en rojo y negro, Barcelona: Argos Vergara.
  • Aquilué Abadías, X. (ed.), 2001, Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l’Escala, l’escala: ajuntament de l’escala-Museu d’arqueologia de Catalunya.
  • Beuter, P. A., 1546, Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia, Valencia: Joan de Mey Flandro.
  • Bofarull, B., 1993, «Victor Català i empúries», en: e. Prat i Pep Vila (ed.), Actes de les Primeres Jornades d’Estudi sobre la Vida i l’obra de Caterina Albert i Paradís «Víctor Català», Barcelona: Publicacions d’abadia de Montserrat.
  • Boix Llonch, l., 2001, «el ressò de les excavacions d’empúries a l’escala», en: aquilué abadías 2001, 56-71.
  • Botet y Sisó, J., 1879, Noticia historica y arqueologica de la antigua ciudad de Emporion, Madrid: Alejandro Gómez Fuentenebro.
  • Cabré, R. et al., 2003, Polis i nació: política i literatura (1900-1939), Barcelona: Societat Catalana d’estudis Clàssics.
  • Carner, J., 1918, «Pròleg», en A. Bruguière de Gorgot, Dans les ruines d’Ampurias, Paris: sengarad.
  • Català, V. (Caterina albert), 1922, «Ressons d’empori», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 10/76, 345-379.
  • Cortadella Morral, J., 2009, «L’empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits», Faventia 31/1-2, 253-262.
  • Corti, A., 1972, «“La revista Blanca» i el problema català», Recerques 2, 191-208.
  • Cruz-Cámara, N., 2015, La mujer moderna en los escritos de Federica Montseny, Woodbridge-rochester: Tamesis.
  • Ferri, E., 2017, «Cultura clásica y pensamiento libertario», Tierra y Libertad 352.
  • Ferri Coll, J. M., 1995, Las ciudades cantadas: el tema de las ruinas en la poesía española del Siglo de oro, Alicante: Universidad de Alicante.
  • García Cardiel, J., 2013, «Numancia y sagunto en el imaginario español (1582-1937). una lectura histórica a través de la literatura», Revista de Historiografía 18, 41-51.
  • García Jurado, F., 2014, «La Eneida como utopía regeneradora: Pierre-Joseph Proudhon», Studia Philologica Valentina 16, 51-68.
  • García Morales, F., 2012, «Heracles y el león de Nemea. Huellas de la cultura clásica en la simbología anarcosindicalista», Estudios: Revista de Pensamiento Libertario 2, 102-116.
  • Gracia Alonso, F., 2013, «Archaeology and Nationalism: the Development of archaeology in Catalonia in the early twentieth Century», Complutum 24/2, 131-144.
  • Gracia Alonso, F., 2017, «The invention of Numantia and emporion: archaeology and regeneration of spanish and Catalan Nationalisms after the Crisis of 1898», en: a. de Francesco (ed.), In search of preclassical Antiquity: rediscovering ancient peoples in Mediterranean Europe (19th and 20th c.), Leiden-Boston: Brill, 64-95.
  • Hofmann, B. et al. (eds.), 1995, El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Frankfurt: Vervuert.
  • Lida, C. E., & P. Yankelevich (eds.), 2012, Cultura y política del anarquismo en España e Iberoamérica, México D. F.: el Colegio de México.
  • Litvak, l., 1995, «la prensa anarquista (1880-1913)», en: Hofmann 1995, 215-236.
  • Lozano, I., 2004, Federica Montseny: una anarquista en el poder, Pozuelo de alarcón: Espasa.
  • Madrid Santos, F., 1989, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, Barcelona: universitat de Barcelona.
  • Marín i Silvestre, D., & s. Palomar i Abadía, 2010, Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees, Reus: Carrutxa.
  • Mas Cabré, J., 1923, «Grecia en Cataluña», La Revista Blanca, año i (segunda época) 5 (01/08/1923), 2-4.
  • Montseny, F., 1926, «La ciudad muerta. Ruinas de ampurias», La Revista Blanca, año iV (segunda época) 76 (15/07/1926), 108-110.
  • Montseny, F., 1930, «Las vestales del ideal», La Revista Blanca, año VII (segunda época) 7 (01/02/1930), 397-399.
  • Montseny, F., 1987, Mis primeros cuarenta años, Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés.
  • Moormann, E. M., 2015, Pompeii’s Ashes: The Reception of the Cities Buried by Vesuvius in Literature, Music, and Drama, Boston-Berlin-Munich: De Gruyter.
  • Morales Muñoz, M., 2002, Cultura e ideología en el anarquismo español (1870-1910), Málaga: CeDMa.
  • Munilla, G., & F. Gracia Alonso, 2016, «Ampurias y los orígenes del turismo arqueológico en Cataluña», Boletín del Museo Arqueológico Nacional 34, 383-404.
  • Nettlau, M., 1929, «De la caída de la antigua Roma a la transformación del porvenir I», La Revista Blanca, año VII (segunda época) 152 (15/09/1929, 177-182).
  • Puig i Cadafalch, J., 1909, «Les excavacions d’empúries. Estudi de la topografía», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 2, 152-193.
  • Puig i Cadafalch, J., 1936, «les excavacions d’empúries», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 8, 56-59.
  • Pujades, J., 1609, Coronica universal del principat de Cathalunya, Barcelona: Hieronym Margarit.
  • Ripoll i Perelló, e., 2001, «Josep Puig i Cadafalch, arqueòleg», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 15, 29-54.
  • Rodrigo, A., 2014, Federica Montseny: primera ministra electa de Europa, Barcelona: Base.
  • Serra i Ràfols, J. C., 1931, «les excavacions d’empúries», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 7, 81-84.
  • Termes Ardèvol, J., 2011, Historia del anarquismo en España (1870-1980), Barcelona: RBA.
  • Trullén i Thomàs, J. M., & C. Martinell i Callico, eds., Fascinació per Grècia: l’art a Catalunya als segles XIX i XX. Girona-Barcelona: Museu d’art de Girona-Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjana de Comunicació, 2009.
  • Urales, F. (Joan Montseny), 1900, «la evolución de la filosofía en españa (continuación del primer capítulo)», La Revista Blanca, año iii 51 (01/09/1900), 65-68.
  • Vadillo Muñoz, J., 2019, Historia de la CNT: Utopía, pragmatismo y revolución, Madrid: Los libros de la Catarata.
  • Vallcorba Plana, J., 1994, Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la história d’una estètica, Barcelona: Quaderns Crema.
  • Valle-Inclán, J. del, 2008, Biografía de La revista blanca: 1898-1905, Barcelona: Sintra.
  • Vallvé Albiol, I., 2005, «Manuel Cazurro Ruiz, pioner d’empúries i col.leccionista», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 46, 367-405.
  • Velaz i Sicart, a. M., 2003, «“Dans les ruines d’ampurias”, d’Andrée Bruguière de Gorgot: una aportació en llengua francesa a la proposta cultural noucentista», en: M. C. zimmermann, a. Charlon (eds.), Actes del dotze Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat, vol. 2, 203-219.