Actualitat del llegat del Dr. Sigmund Freud

Resumo

Les tres ferides narcisistes assenyalades en el seu moment per Copèrnic, Darwin i Freud (les quals, per cert, apareixen assenyalades al començament de la meravellosa película Freud, passió secreta, dirigida per John Huston) constitueixen, pel seu impacte, motius més que suficients per subratllar, a més de la seva actualitat, la bona salut de què frueix el saber psicoanalític, i el seu valor indeclinable per comprendre, de manera justa, tot el que concerneix al rètol de modernitat. Al llarg de la història tenim sobrades mostres de les inesgotables i molt valuoses fonts de les quals ha begut amb gran encert la Psicoanàlisi. La llista és tan extensa com es vulgui, amb tan sols apel·lar als referents filosòfics, literaris, psicològics i socials. Tot això ens descobreix les indefugibles aportacions del corpus psicoanalític a altres camps del saber, tals com l’antropologia, la lingüística, la pedagogia, l’art, la sociologia, la religió, etc. En definitiva, la Psicoanàlisi ve a posar de manifest la nostra forma de ser i d’estar en el món (d’aquí les resistències que suscita), ja que el modus operandi de Sigmund Freud consisteix a recórrer, a contra corrent, el curs de la civilització, per saber quins desitjos ocults hi ha en el seu origen i desvelar els miratges d’aquesta, ja que, darrere l’aparença de progrés, Freud insisteix a remetre’s als fets arcaics. Per això, en posar en qüestió el reconfortant mite del progrés, fa de la Il·lustració objecte de la seva crítica, donant compte així de les ombres generades per les Llums. Per últim, enfront de certs discursos positivistes en ús, la pretensió dels quals no és cap altra que desacreditar i menysprear els textos freudians amb acusacions mancades de tot fonament, tals como pansexualisme, irracionalisme, etc.; n’hi ha prou de recordar una sola citació de Sigmund Freud: «La raó humana és una llum molt petita, però maleït el qui l’apagui».