Paisajes agrarios en conflicto. El caso de la floricultura en el Baix Maresme (Barcelona)

  1. Sancho Reinoso, Alexis
  2. Paül Carril, Valerià
  3. Tort Donada, Joan
Revista:
Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales

ISSN: 1138-9788

Ano de publicación: 2013

Número: 17

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales

Resumo

Actualmente, la comarca catalana del Maresme combina su carácter agrícola y metropolitano de una manera muy desigual. La expansión de los usos urbanos en el sector meridional de la comarca (conocido comunmente como Baix Maresme) ha relegado a la anécdota a casi todos los usos agrícolas, exceptuando la floricultura, cuya tradición en este ámbito se remonta a los años 1920. La clave de su supervivencia ha sido la competitividad que ha adquirido gracias a su intensificación. Los invernaderos son el símbolo del progreso de la floricultura actual pero, al mismo tiempo, no han conseguido erigirse como un elemento representativo de los paisajes agrarios de la zona. El artículo concluye que un futuro viable para la floricultura dependerá, en gran medida, de su ordenación: tanto a nivel de la actividad productiva y comercial en sí mismas, como en relación con su encaje en el entorno metropolitano. Para dicha ordenación, será crucial un cierto reconocimiento social de los invernaderos como una parte consustancial del paisaje agrario de la comarca.

Referencias bibliográficas

  • Acebillo, J. y Folch, R. (dirs.). Atles ambiental de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: Barcelona Regional / Ariel, 2000. 439 p.
  • ARAKI, H. Domestic Food Supply System and Rural Sustainability: Comparative Study of South Korea’s and Japan’s Fruit and Vegetable Supply. In Mather, A.S. (ed.). Land Use and Rural Sustainability. Aberdeen: University of Aberdeen, 2005, p. 47-51.
  • BARROS, C. La ciudad en el campo: nuevas ruralidades y lugares rururbanos. In Nogué, J.y Romero, J. (eds.). Las otras geografías. València: Tirant lo Blanc, 2006 p. 325-338.
  • Berque, A. La pensée paysagère. Paris: Archibooks/Sautereau, 2008. 11 p.
  • BorrÀs, A. Els espais no urbanitzats i el medi natural a la comarca del Maresme. [En línea]. Papers, 1995, n° 23, p. 51-60. <http://www.raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/viewFile/101478/143041>. [15 de octubre de 2011].
  • CHALÉARD, J.-L. y CHARVET, J.-P. Géographie agricole et rurale. Paris: Belin, 2004. 240 p.
  • Coromines, J. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial/ Caixa de Pensions, 9 vols., 1979-1991.
  • DEFFONTAINES, P. Le Delta del Llobregat. Étude de géographie humaine. Revue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 1949, nº 20, vols. 3-4, p. 138-174.
  • DelegaciÓn Provincial del Ministerio de la Vivienda. Plan general de ordenación del sector meridional de la comarca del Maresme. Barcelona: Delegación Provincial del Ministerio de la Vivienda, fecha desconocida.
  • Equip Redactor del Pla Territorial MetropolitÀ de Barcelona. Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, 1999. 331 p.
  • GarcÍa Espuche, A. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. Madrid: Alianza, 1998. 511 p.
  • GarcÍa, A.; Delgado, B. y Ojeda, J.F. Paisajes simbólicos de la ciudad de Sevilla. [En línea]. Ería, 2007, n° 23-24, p. 291-310. <http://www.revistaeria.es/index.php/eria/article/view/727/704>. [15 de octubre de 2011].
  • GimÉnez i Molina, I. Geografía histórica de los cambios de usos del suelo en los municipios de Vilassar de Mar y Premià de Mar (Maresme). In Servicio de Publicaciones e Intercambio CientÍfico / AGE (eds.). Dinámica litoral-interior. Actas del XV Congreso de Geógrafos Españoles. Santiago de Compostela, 1997, vol. 1, p. 1033-1042.
  • Guardiola, J. Sant Joan de Vilassar. Història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: Indústries Gràfiques Garcia, 1955. 581 p.
  • IOFFE, G. y NEFEDOVA, T. Land use changes in the environs of Moscow. Area, 2001, nº 33, vol. 3, p. 273-286.
  • Llanas, M. y Soldevila, Ll. Verdaguer, el Maresme. Caldes d’Estrac: Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2002. 129 p.
  • Lleonart, P.; MacÍas, P. y ArdÈvol, R. El Maresme: Les claus de la seva contínua transformació. Barcelona: Banca Catalana, 1981. 383 p.
  • Llobet, S. De geografía agraria de la comarca del Maresme (Barcelona). Estudios Geográficos, 1955a, n° 16, vol. 58, p. 23-71.
  • Llobet, S. De geografía agraria de la comarca del Maresme (Barcelona) [segunda parte]. Estudios Geográficos, 1955b, n° 16, vol. 59, p. 215-297.
  • Llobet, S. El Maresme. In Solé Sabarís (dir.). Geografia de Catalunya. Barcelona: AEDOS, 1969, vol. 1, p. 405-448.
  • Lois, r.C. La Geografía y el análisis territorial en España: argumnentos para la reflexión [En línea]. Boletín de la AGE, 2010, 50, p. 7-42. <http://age.ieg.csic.es/boletin/50/01%20LOIS.pdf>. [2 de julio de 2012].
  • LÓPEZ ONTIVEROS, A. Descubrimiento, conformación histórica y problemática de los paisajes rurales. [Ponencia del Seminario «Naturaleza y cultura del paisaje, 2003. Parcialmente en: LÓPEZ ONTIVEROS, A. Descubrimiento y conformación histórica de los paisajes rurales In: ORTEGA CANTERO, N. (ed.). Naturaleza y cultura del paisaje, Soria/Madrid: Fundación Duques de Soria/UAM, 2004, p. 123-148].
  • LÓPEZ, I. y Rodríguez, E. Fin de ciclo. Financiarización, territorio y sociedad de propietarios en la onda larga del capitalismo hispano (1959-2010). [En línea]. Madrid: Traficantes de sueños, 2010. <http://www.traficantes.net/index.php/editorial/catalogo/utiles/fin_de_ciclo_financiarizacion_territorio_y_sociedad_de_propietarios_en_la_onda_larga_del_capitalismo_hispano_1959_2010>. [16 de octubre de 2011].
  • MartÍn Vide, J. Características extremas de la precipitación en la España mediterránea. In Inundaciones y redes de drenaje urbano. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Barcelona, 1992, p. 22-39.
  • MartÍnez, M. y Murillo, J.M. Evolución de la contaminación marina en los acuíferos costeros del Baix Maresme (Barcelona). In LÓpez-Geta, J.A.; GÓmez, J.D.; De la Orden, J.A.; Ramos, G. y RodrÍguez, L. Tecnología de la intrusión de agua de mar en acuíferos costeros: Países mediterráneos. [En línea]. Madrid: IGME, 2003. <http://aguas.igme.es/igme/publica/tiac-02/primeras%20paginas.pdf>. [16 de octubre de 2011].
  • Mas i Gibert, X. Gavines en terra un cel trist… Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 301 p.
  • MATA, R. Métodos de estudio del paisaje e instrumentos para su gestión. Consideraciones a partir de experiencias de planificación territorial. In MATA, R. y TARROJA, A. (coords.). El paisaje y la gestión del territorio. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006, p. 199-239.
  • Mata, R. Auge inmobiliario y evolución de los usos de suelo en España. Por una nueva cultura del territorio. [Lección inaugural del curso 2007/2008 de la Universidad Autónoma de Madrid; en línea], 2007. 73 p. <http://www.uam.es/personal_pdi/filoyletras/rmata/docs/mata_2007_leccion_inagural_texto.pdf>. [4 de julio de 2012].
  • MATA, R. y SANZ HERRAIZ, C. (dirs.). Atlas de los Paisajes de España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, 2003. 683 p.
  • Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. La Gaseta, 2011, n° 255, p. 7.
  • Meynier, A. Les paysages agraires. Paris: Armand Colin, 1959. 203 p.
  • Montasell, J. Pròleg. In PomÉs i Vives, J. Les “Mataró’s potatoes” i el cooperativisme agrari al Maresme (1903-1939). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1991, p. 11-18.
  • Montasell, J. Anàlisi i comentaris de les dades de l’avanç de cens agrari del 2009. [Inédito], 2011.
  • Nel·lo, O. Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries, 2001°. 235 p.
  • Nel·lo, O. Las áreas metropolitanas. In Gil Olcina, A. y GÓmez Mendoza, J. (coords.). Geografía de España. Barcelona: Ariel, 2001b, p. 275-298.
  • Nel·lo, O. (dir.). Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Empúries, 2003. 461 p.
  • Novell, F. y Portillo, M. L’agricultura a Vilassar de Mar. Canet de Mar: Edicions els 2 pins, 1998. 134 p.
  • Parcerisas, Ll. Evolució i paisatge a Vilassar de Mar (1850-2006). Lleida: Pagès Editors, 2010. 128 p.
  • PAÜL, V. L’ordenació dels espais agraris metropolitans. Plans, gestió, conflictes territorials a la regió de Barcelona. Tesis doctoral inédita, Universidad de Barcelona, 2006. 1.123 p.
  • PAÜL. V. “Paisajes de resistencia”. Acerca de las representaciones paisajísticas de algunos conflictos territoriales recientes en Cataluña. In Paül, V.; Tort, J. Territorios, paisajes y lugares. Trabajos recientes de pensamiento geográfico. Cabrera de Mar/Barcelona: Galerada/AGE, 2007, p. 473-496.
  • PAÜL, V. Los viñedos de Alella. In Molinero, F.; Tort, J.; Ojeda, J.F. Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución y tipificación. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, 2011, p. 385-398.
  • PAÜL, V. El cambio de los usos agrarios del suelo en el actual ámbito metropolitano de Barcelona (del siglo XVIII a la actualidad). Investigaciones Geográficas, 2010, n° 53, p.145-188.
  • PAÜL, v. y araújo, n. Agroturismo en entornos periurbanos: Enseñanzas de la iniciativa hoteliturismo en el Parc Agrari del Baix Llobregat (Cataluña). Cuadernos de Turismo, 2012, n° 29, p. 183-208.
  • PAÜL, V. y MCKENZIE, F. Agricultural areas under metropolitan threats: Lessons for Perth from Barcelona. In LUCK, G.W.; RACE, D. y BLACK, R. (eds.). Demographic Change in Australia’s Rural Landscapes: Implications for Society and the Environment. Dordrecht (NL): Springer, 2010, p. 125-152.
  • PAÜL, V. y Tonts, M. Containing Urban Sprawl: Trends in Land Use and Spatial Planning in the Metropolitan Region of Barcelona. Journal of Environmental Planning and Management, 2005, n° 48, vol. 1, p. 7-35.
  • PAÜL, V.; Tort, J. y MollevÍ, G. Propuesta de unidades de paisaje agrario de la Región Metropolitana de Barcelona. Polígonos. Revista de Geografía, 2006, n° 16, p. 55-86.
  • PAÜL, V. y Tort, J. El paisatge del Pla de Barcelona. In Vv.Aa. Masies de Barcelona. Barcelona: Angle, 2009, p. 14-59.
  • PAÜL, V.; Tort, J. y Sancho, A. Marco conceptual. In Molinero, F.; Tort, J.; Ojeda, J.F. (eds.). Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución, tipificación. Madrid: MARM, 2011, p. 9-38.
  • PÉREZ-CHACÓN, E. Unidades de paisaje: aproximación científica y aplicaciones. In ZOIDO, F. y VENEGAS, C. (coords.). Paisaje y ordenación del territorio. Sevilla, Junta de Andalucía, 2002, p. 122-135.
  • PHILIPPONNEAU, M. La vie rurale de la banlieue parisienne. Étude de géographie humaine. París: Armand Colin, 1956. 597 p.
  • Pla, J. Viaje en autobús. Barcelona: Destino, 2006 [1942]. 188 p.
  • PomÉs i Vives, J. Les “Mataró’s potatoes” i el cooperativisme agrari al Maresme (1903-1939). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1991. 231 p.
  • Ramon i Pera, F.X. Il·lusions tot fent memoria: esgarrament un xic d’història. Barcelona: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2001. 63 p.
  • ROBINSON, G.M. Geographies of Agriculture. Globalisation, Restructuring and Sustainability. Londres: Pearson, 2004. 309 p.
  • Roger, A. Court traité du paysage. Paris: Gallimard, 1997. 205 p.
  • Ruiz olabuénaga, j.i. Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto, 2003. 342 p.
  • Samon, J. Notes històriques del Crist del Camí del Mig. In XXV Aplec del Crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar, 2004, p. 3-5. [Folleto informativo del Grup de Veïns del Veïnat del Crist].
  • Serrano, A. La història agrícola de Vilassar de Mar i els seus vestigis patrimonials. In VV.AA. La pagesia al Maresme. IV Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Mataró, 2010, p. 65-83.
  • Soria y Puig, A. El territorio como artificio. Obra Pública, 1989, 11, p. 30-39.
  • Soria y Puig, A. Introducción a Cerdà. In Soria y Puig, A. (compilador). Cerdà. Las cinco bases de la teoría general de la urbanización. Barcelona: Electa, 1999, p. 23-49.
  • THOMAS, J.K. y HOWELL, F.M. Metropolitan Proximity and U.S. Agricultural Productivity, 1978-1997. Rural Sociology, 2003, nº 68, vol. 3, p. 366-386.
  • Tobaruela, P. y Tort, J. El Maresme, un paisatge que se’n va. Diàleg amb Jaume Boter de Palau. Revista de Catalunya, 2002, n° 176, p. 28-39.
  • Tort, J. El paisaje como pedagogía del territorio. Didáctica geográfica, 2004, n° 6, p. 133-153.
  • TORT, J. El pàlpit vital. Unes notes sobre la dimensió geogràfica i paisatgística de la literatura de Salvador Espriu. In MAYOL, J.; MUNTANER, L.; RULLAN, O. (eds.), Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2010, p. 711-728.
  • Tort, J. y CatalÀ, R. Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa. Barcelona: Dèria Editors, 2011. 384 p.
  • VV.AA. L’ordenació del territori i l’agricultura en comarques densament poblades. Barcelona: Publicacions del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 1980. 185 p.
  • VV.AA. El Maresme. Diversificació econòmica i aprofitament intensiu del territori. Barcelona: Caixa de Catalunya, 1988. 451 p.
  • VV.AA. L’abans. Vilassar de Mar. Recull gràfic 1862-1965. El Papiol: Ed-Efadós, 2007. 677p.
  • Vila, P. Visions geogràfiques de Catalunya, I, Barcelona: Barcino, 1962 [1931].
  • VilÀ, X. Parlem amb la Pepeta Serra. In XXV Aplec del Crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar, 2004, p. 3-13. [Folleto informativo del Grup de Veïns del Veïnat del Crist].
  • WEHRWEIN, G. S. The Rural-Urban Fringe. Economic Geography, 1942, nº 18, vol. 3, p. 217-228.