Características de maestros y profesores de educación primaria y secundaria a través de relatos realizados por sus exalumnos

  1. Rosales López, Carlos
Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X

Ano de publicación: 2012

Título do exemplar: El liderazgo en las organizaciones educativas. Nuevos avances

Volume: 48

Número: 1

Páxinas: 149-171

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Educar

Resumo

En aquest treball, el relat que fan quaranta alumnes de la llicenciatura de Pedagogia sobre les característiques dels seus antics professors d’educació primària i secundària dóna a conèixer les característiques, per a ells, més destacades i influents d’aquests pro­fessors. Al mateix temps, aquest esforç de record i d’anàlisi ha servit per aprofundir en la reflexió sobre múltiples qüestions vinculades a la docència, dins de l’assignatura de disseny, desenvolupament i innovació del currículum durant el curs 2007-2008. Concretament, a partir dels relats analitzats s’ha pogut debatre i reflexionar entorn les dimensions de l’exercici professional com el domini de contingut, la motivació del profes­sorat, la comunicació amb els alumnes, les característiques de la metodologia i les inicia­tives d’innovació.

Referencias bibliográficas

  • Bolívar, A.; Domingo, J. y Fernández, M. (2001). La investigación biográficonarrativa en educación. Madrid: La Muralla. Clandinin, J. (2007) (coord.). Hondbook of narrative inquiry. Mapping a methodology. California: Sage Publications.
  • Clandinin, D.J. y Connelly, M. (2000). Narrative inquiry: experience and story in qualitative research. San Francisco: Bass Publishers.
  • Escolano, A. y Hernández, J. (2000) (coords.). La memoria y el deseo. Cultura de la escuela y educación deseada. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Estebaranz, A. (2000). Construyendo el cambio: perspectivas y propuestas de innovación educativa. Sevilla: Universidad.
  • Esteve, J.M. (2009). «La profesión docente en Europa: perfil, tendencias y problemática. La formación inicial». Revista de Educación, 340, mayo-junio, 19-86.
  • Gather, M. (2004). Innovación en el seno de la institución escolar. Barcelona: Graó.
  • Goodson, I. (2004) (ed.). Historias de vida del profesorado. Barcelona: Octaedro.
  • Hargreaves, A. (2003). Replantear el cambio educativo. Buenos Aires: Amorrortu.
  • Knowles, G. y Holnt-reynolds, D. (1991). «Shapping pedagogies through personal histories in preservice teacher education». Teachers College Record, 93 (1), 87-113.
  • LOE. Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. BOE, 106 de 4 de mayo.
  • LOGSE. Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. BOE, 238 de 4 de octubre.
  • McNiff, J. (2007). «My Story is My Living Educational Theory». En: Clandinin, D.J. Op. cit.
  • Medrano, C. (2007) (coord.). Las historias de vida. Implicaciones educativas. Buenos Aires: Anagrama.
  • Popkewitz, S. y Brennan, M. (2000). El desafío de Foucault. Discurso, conocimiento y poder en la educación. Barcelona: Pomares-Corredor.
  • Pujolás, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.
  • Shulman, L. (1987). «Knowledge and Teaching: Foundations of the new Reform». Harvard Educational Review, 57, 1.
  • Suárez, M. (2000). «Historias de vida y fuente oral. Los recuerdos escolares». En: Escolano, A. y Hernández, J.M. (coords.). La memoria y el deseo. Cultura de la escuela y educación deseada. Valencia: Tirant lo Blanch, 107-133.
  • Suárez, M. (2004). «O camiño de ida e volta á escola. Crónicas autobiográficas da escola rural galega». Innovación Educativa, 14, 357-367.
  • Wanlin, P.H. (2009). « La pensé des enseignants lors de la planification de leur enseignement ». Revue Française de Pédagogie, 166, 89-128.