El cambio de los usos agrarios del suelo en el actual ámbito metropolitano de Barcelona (del siglo XVIII a la actualidad)

Referencias bibliográficas

• ARAKI, H. (2005): «Domestic Food Supply System and Rural Sustainability: Comparative Study of South Korea’s and Japan’s Fruit and Vegetable Supply». En A.S. Mather (Ed.), Land Use and Rural Sustainability. University of Aberdeen. Aberdeen, pp. 47-51.
• AUDIRAC, I. (1999): «Unsettled views about the fringe: rural-urban or urban-rural frontiers?». En O.J. Furuseth y M.B. Lapping (Eds.), Contested Countryside: The Rural Urban Fringe in North America. Ashgate. Aldershot, pp. 7-32.
• BARBA, M. (1789): s. n. Texto inédito en origen. Edición: SABATÉ, A. (Ed.) (1991): El corregiment i partit de Vilafranca del Penedès a l’últim terç del segle xviii. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de Manuel Barba i Roca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, 88 pp.
• BARROS, C. (2006): «La ciudad en el campo: nuevas ruralidades y lugares rururbanos». En J. Nogué y J. Romero (Eds.), Las otras geografías. Tirant lo Blanc. València, pp. 325-338.
• BASSEGODA, P.-J. (1971): Huerto y viñedo de Barcelona (La guerra de los laudemios). Contribución al estudio de la Historia del Urbanismo de la Ciudad Condal. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. Barcelona, 206 pp.
• BENFIELD, F.K., RAIMI, M.D. y CHEN, D.D.T. (1999): Once There Were Greenfields. How Urban Sprawl is Undermining America’s Environment, Economy and Social Fabric. Natural Resources Defense Council/Surface Transportation Policy Project. New York/Washington, 224 pp.
• BOADA, M. y SAURÍ, D. (2002): El canvi global. Rubes. Barcelona, 143 pp.
• BOISMENU, A. de (2004): La fin des paysages? Livre Blanc pour une gestion ménagère de nos espaces ruraux. Fédération Nationale des SAFER. Paris, 47 pp.
• BOMANS, K. et al. (2010): «Underrated transformations in the open space – The case of an urbanized and multifunctional area», en Landscape and Urban Planning, nº 94, pp. 196-205.
• BRYANT, C.R. y JONHSTON, T.R.R. (1992): Agriculture in the City’s Countryside. University of Toronto Press. Toronto, 233 pp.
• BRYANT, C.R., RUSSWURM, L.H. y MCLELLAN, A.G. (1982): The city’s countryside. Land and its management in the rural-urban fringe. Longman. Harlow, 249 pp.
• BURGUEÑO, J. (2007): «Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles xviiixix)». En: La cartografia cadastral a Espanya (segles xviii-xix). Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona, pp. 39-49.
• BURGUEÑO, J. y LASSO, F. (2003): Història del mapa municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 192 pp.
• BUSQUETA, J. (1991): Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles xiii i xiv. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, 366 pp.
• CALLAU, S., ISLA, E. y PAÜL, V. (2008): «El SIGAT, un sistema d’informació geogràfica per al Parc Agrari del Baix Llobregat», en Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nº 65, pp. 522-536.
• CAMARERO, C. (2007): «La cartografía de los catastros españoles del siglo xviii». En: La cartografia cadastral a Espanya (segles xviii-xix). Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona, pp. 21-37.
• CANET, I. y SEGURA, A. (Coords.) (1988): El Catastro en España. De 1906 a la época actual. Lunwerg/Ministerio de Economía y Hacienda. Barcelona/Madrid, 212 pp.
• CAPEL, H. (1999): «El Rec Comtal de Barcelona y otros canales mediterráneos», en Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, nº 157, 12 pp. Disponible en: <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-157.htm> (Acceso 25-7-2011).
• CHALÉARD, J.-L. y CHARVET, J.-P. (2004): Géographie agricole et rurale. Belin. Paris, 240 pp.
• CHISHOLM, M. (1962): Rural Settlement and Land Use. Hutchinson University Library. London, 183 pp.
• CODINA, J. (1971): El Delta del Llobregat i Barcelona. Gèneres i formes de vida dels segles xvi al xx. Ariel. Barcelona, 478 pp.
• CODINA, J. (1995): «El Baix Llobregat, 1750-1850: un segle transcendent». En: À. Calvo (Ed.), El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 109-148.
• COLOMÉ, J. (Coord.) (2003): De l’aiguardent al cava. El procés d’especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. El 3 de Vuit. Vilafranca del Penedès, 323 pp.
• CORPORACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA (1976): Plan general metropolitano de ordenación urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Corporación Metropolitana de Barcelona. Barcelona, 4 vol.
• CUSSÓ, X. y GARRABOU, R. (2006): «Els sistemes alimentaris: una dilatada transició». En: R. Garrabou (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Segles xix-xx. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 433-464.
• DANTÍ, J. (2008): «Els cereals. Retrocés del guaret i conreus intensius». En: E. Serra (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Edat Moderna. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 91-124.
• DARP (2000): Estadístiques Agràries i Pesqueres de Catalunya 1999. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Barcelona, 283 pp.
• DEFFONTAINES, P. (1949): «Le Delta del Llobregat. Étude de géographie humaine», en Revue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, nº 20(3-4), pp. 138-174.
• DONADIEU, P. (1998): Campagnes urbaines. Actes Sud/École Nationale Supérieure du Paysage. Arles, 200 pp.
• DRESCHER, A.W. (2001): Urban and Peri-urban Agriculture. A briefing guide for the successful implementation of Urban and Peri-urban Agriculture in Developing Countries and Countries of Transition. FAO. Roma, 84 pp. Disponible en: <http://www.fao.org/ fileadmin/templates/FCIT/PDF/briefing_guide.pdf> (Acceso 20-7-2011).
• FERNÀNDEZ, J. (1989): «Aprofitaments comunals, prats i pastures al delta del Llobregat (segles xiv-xv). Conflictes per la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», en Acta historica et archaeologica mediaevalia, nº 10, pp. 189-220.
• FERNÀNDEZ, J. (1993): «Les ordinacions municipals i la protecció de la viticultura en l’antic territori de Barcelona (s. xiv-xvi)». En: E. Giralt (Coord.), Vinyes i vins: mil anys d’història. Universitat de Barcelona. Barcelona, vol. II, pp. 315-326.
• FLEURY, A. y DONADIEU, P. (1997): «De l’agriculture péri-urbaine à l’agriculture urbaine», en Le Courrier de l’Environnement de l’INRA, nº 31, 15 pp.
• FONT ARELLANO, A. (Dir.) (2006): Transformacions urbanitzadores 1977-2000. Àrea metropolitana i regió urbana de Barcelona. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, 164 pp.
• FONT CASASECA, N. (2008): «La cartografia parcel·lària del vuit-cents com a font d’anàlisi per conèixer el paisatge històric: Sant Martí de Provençals (1853-1871)», en Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nº 65, pp. 383-392.
• FONT GAROLERA, J. (1999): La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761- 1935). Oikos-tau. Vilassar de Mar, 454 pp.
• GALLENT, N. y ANDERSSON, J. (2007): «Representing England’s rural-urban fringe», en Landscape Research, nº 32(1), pp. 1-21.
• GANT, R.L., ROBINSON, G.M. y FAZAL, S. (2011): «Land-use change in the ‘edgelands’: Policies and pressures in London’s rural-urban fringe», en Land Use Policy, nº 28, pp. 266-279.
• GARCÍA ESPUCHE, A. (1998): Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. Alianza. Madrid, 511 pp.
• GARCIA RAMON, M.D. (1976): «Valor actual del modelo de Von Thünen y dos comprobaciones empíricas», en Revista de Geografía, nº 10(1-2), pp. 11-33.
• GARRABOU, R. y PLANAS, J. (1998): Estudio Agrícola del Vallés (1874). Museu de Granollers. Granollers, 287 pp.
• GARRABOU, R. y PUJOL, J. (1988): «La especialización de la agricultura mediterránea y la crisis. Cataluña y el País Valenciano». En: R. Garrabou (Ed.), La crisis agraria de fines del siglo xix. Crítica. Barcelona, pp. 94-130.
• GARRABOU, R., CUSSÓ, X. y TELLO, E. (2007): «La persistència de conreu de cereals a la província de Barcelona a mitjan segle xix», en Estudis d’història agrària, nº 20, pp. 165-221.
• GIL, P. (1599): Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña. Texto inédito en origen. Edición: IGLÉSIES, J. (Ed.) (2003): Pere Gil (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Societat Catalana de Geografia. Barcelona, 329 pp.
• GIMÉNEZ, I. (2004): La transformació del paisatge del Masnou (1849-1945). Ajuntament del Masnou. El Masnou, 152 pp.
• GIRALT, E. (1950): «Evolució de l’agricultura al Penedès». En: Actas y comunicaciones de la Iª Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d’Òdena. Igualada Bas. Martorell, pp.166-176.
• GIRALT, E. (1952): «La viticultura y el comercio catalán del siglo xviii», en Estudios de Historia Moderna, nº 2, pp. 159-176.
• GIRALT, E. (1990): «L’agricultura». En: J. Nadal (Dir.), Història econòmica de la Catalunya contemporània. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, vol. 2, pp. 121-305.
• GIRALT, E. (2008): «La vinya i el vi durant l’edat moderna». En: E. Serra (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Edat Moderna. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 295-460.
• GOETGELUK, R., KAUKO, T. y PRIEMUS, H. (2005): «Can Red Pay for Blue? Methods to Estimate the Added Value of Water in Residential Environments», en Journal of Environmental Planning and Management, nº 48(1), pp. 103-120.
• GÓMEZ MENDOZA, J. (1977): Agricultura y expansión urbana. La campiña del bajo Henares en la aglomeración de Madrid. Alianza. Madrid, 352 pp.
• GRIGG, D. (1995): An introduction to agricultural geography. Routledge. London/New York, 217 pp.
• GUAL, V. (2008): «El punt de partida de l’agricultura moderna. De la Sentència Arbitral de Guadalupe i les Germanies a la crisi de finals del cinc-cents». En: E. Serra (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Edat Moderna. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 13-30.
• HAGGETT, P., CLIFF, A.D. y FREY, A. (1977): Locational analysis in human geography. Edward Arnold. London, 605 pp.
• HOUSTON, P. (2005): «Re-valuing the Fringe: Some Findings on the Value of Agricultural Production in Australia’s Peri-Urban Regions», en Geographical Research, nº 43(2), pp. 209-222.
• IBÀÑEZ, J.J. (2004): «Les dades bàsiques dels boscos a Catalunya». En: J. Terradas y F. Rodà (Dirs.), Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 28-42.
• IGLÉSIES, J. (1968): La crisi agrària de 1879-1900: la fil·loxera a Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 289 pp.
• IOFFE, G. y NEFEDOVA, T. (2001): «Land use changes in the environs of Moscow», en Area, nº 33(3), pp. 273-286.
• JUILLARD, É. (1961): «L’urbanisation des campagnes en Europe occidentale», en Études rurales, nº 1, pp. 18-33.
• LLENSÁ, S. (1951): Breve historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña. Cámara Oficial Sindical Agraria de Barcelona. Barcelona, 128 pp.
• LLEONART, P., MACIAS, P. y ARDÈVOL, R. (1981): El Maresme: les claus de la seva contínua transformació. Banca Catalana. Barcelona, 383 pp.
• LLOBET, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 518 pp. Reedición en catalán: LLOBET, S. (1990): El medi i la vida al Montseny. Estudi geogràfic. Museu de Granollers/Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers, 486 pp.
• LLOBET, S. (1955a): «De geografía agraria de la comarca del Maresme (Barcelona) (1)», en Estudios geográficos, nº 58, pp. 23-72.
• LLOBET, S. (1955b): «De geografía agraria de la comarca del Maresme (Barcelona) (2)», en Estudios geográficos, nº 59, pp. 215-297.
• LLOBET, S. (1959): «La industria del vino espumoso español», en Estudios geográficos, nº 77, pp. 459-481.
• LLOBET, S. (1968): «El Vallès». En: L. Solé (Dir.) (1958-1968), Geografia de Catalunya. Aedos. Barcelona, vol. iii, pp. 363-404.
• LLOVET, J. (1948): «Contribución al estudio general de la agricultura en la provincia de Barcelona», en Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas, nº 7, pp. 3-85.
• LÓPEZ ONTIVEROS, A. (1971): «Notas sobre el catastro actual como fuente geográfica», en Estudios geográficos, nº 122, pp. 119-143.
• LÓPEZ ONTIVEROS, A. (2003): «Descubrimiento, conformación histórica y problemática de los paisajes rurales». Fundación Duques de Soria. Soria, 17 pp. Ponencia inédita presentada en el Seminario «Naturaleza y cultura del paisaje», parcialmente publicada en: LÓPEZ ONTIVEROS, A. (2004): «Descubrimiento y conformación histórica de los paisajes rurales». En: N. Ortega Cantero (Ed.), Naturaleza y cultura del paisaje. Fundación Duques de Soria/Universidad Autónoma de Madrid. Soria/Madrid, pp. 123-148.
• MAJORAL, R. (1979): La utilización del suelo agrícola en Catalunya. Universitat de Barcelona. Barcelona, 505 pp. Tesis doctoral inédita.
• MAJORAL, R. (1997): «Socioestructuras agrarias en España. Un análisis regional». En: V. Bretón, F. García Pascual y J.J. Mateu (Coords.), La agricultura familiar en España. Estrategias adaptativas y políticas agropecuarias. Universitat de Lleida. Lleida, pp. 45-82.
• MAJORAL, R. (2006): «De la guerra civil a la Unió Europea». En: R. Garrabou (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Segles xix-xx. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 605-651.
• MAJORAL, R. (Coord.) (2002): Cataluña. Un análisis territorial. Ariel. Barcelona, 447 pp.
• MARTÍN, M. (1999): El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle xix. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, 229 pp.
• MAZUREK, H. y BLANCHEMANCHE, P. (1992): «La organización del paisaje rural mediterráneo de los pueblos a las fincas de pastoreo». En: Paisaje mediterráneo. Electa. Milano, pp. 142-153.
• MEYNIER, A. (1959). Les paysages agraires. Armand Colin. Paris, 192 pp. 186
• MIR, R.M. (1943): Cataluña agrícola: aportación a su estudio. Ediciones Técnico-publicitarias. Barcelona, 462 pp.
• MOLINERO, F. et al. (Eds.) (2004): Atlas de la España Rural. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid, 463 pp.
• MOLLEVÍ, G. (2007): La geografía de la vid y el vino en Cataluña. Davinci. Barcelona, 225 pp.
• MURO, J.I., NADAL, F. y URTEAGA, L. (1996): Geografía, estadística y catastro en España 1856-1870. Serbal. Barcelona, 275 pp.
• NADAL, F. (2007): «Els atles parcel·laris municipals de la província de Barcelona (1851- 1882)». En: La cartografia cadastral a Espanya (segles xviii-xix). Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona, pp. 95-106.
• NADAL, F. y URTEAGA, L. (2008): «L’impacte geogràfic de la plaga de l’oïdi sobre el vinyar català: el cas de la comarca del Maresme (1852-1862)», en Cuadernos de Geografía, nº 83, pp. 39-59.
• NADAL, F., URTEAGA, L. y MURO, J.I. (2005): «La documentación cartográfica de la contribución de inmuebles, cultivo y ganadería: el caso de la provincia de Barcelona (1845-1895)», en Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, nº 40, pp. 83-109.
• NEL·LO, O. (2001): Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Empúries. Barcelona, 239 pp.
• NOGUÉ, J. (2003): «Lugares vacíos, paisajes ignorados», en La Vanguardia, 26-2-2003, pp. 22-23.
• OCDE (1979): L’agriculture dans l’aménagement des aires péri-urbaines. Organisation de Coopération et de Développement Économiques. Paris, 104 pp.
• PAÜL, V. (2006): L’ordenació dels espais agraris metropolitans. Plans, gestió i conflictes territorials a la regió de Barcelona. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1138 pp. Tesis doctoral inédita.
• PAÜL, V. (2009): «L’ordenació dels espais agraris a Catalunya. Una visió retrospectiva». En: S. Callau et al. (Eds.), La futura llei d’espais agraris de Catalunya. Documenta Universitaria. Girona, pp. 39-84.
• PAÜL, V. (2011): «Los viñedos de Alella: de terruño de un vino privilegiado a paisaje de identidad». En: F. Molinero, J. Tort y J. Ojeda (Eds.), Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución y tipificación. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Madrid, pp. 382-394.
• PAÜL, V. y MCKENZIE, F. (2010): «Agricultural Areas Under Metropolitan Threats: Lessons for Perth from Barcelona». En: G.W. Luck, D. Race y R. Black (Eds.), Demographic Change in Australia’s Rural Landscapes. Implications for Society and the Environment. Springer. Dordrecht, pp. 125-152.
• PAÜL, V. y SERRANO, D. (2005): Muntanyes d’Ordal. El nom que no surt als mapes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 120 pp.
• PAÜL, V. y TONTS, M. (2005): «Containing Urban Sprawl: Trends in Land Use and Spatial Planning in the Metropolitan Region of Barcelona», en Journal of Environmental Planning and Management, nº 48(1), pp. 7-35.
• PEIX, J. (2009): «La agricultura periurbana de la región metropolitana de Barcelona». En: Ò. Alfranca y M. Pujolà (Eds.), Agricultura periurbana. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona, pp. 15-39.
• PÉREZ MOLINA, I. (1990): «L’agricultura a l’Hospitalet segons el Cadastre de 1718», en Manuscrits. Revista d’Història Moderna, nº 8, pp. 237-253.
• PÉREZ PICAZO, M.T. (1998): «Fuentes fiscales e historia agraria. El debate en torno a las posibilidades heurísticas de los amillaramientos», en Estudios geográficos, nº 231, pp. 285-310.
• PINYOT, J. (1985): El Reial Cadastre de Castellar del Vallès. Arxiu d’Història de Castellar. Castellar del Vallès, 167 pp.
• PIQUERAS, J. (2005): «La filoxera en España y su difusión espacial», en Cuadernos de Geografía, nº 77, pp. 101-136.
• PLANAS, J. (2007): «La vinya al Vallès: una perspectiva històrica», en Notes. Centre d’Estudis Molletans, nº 22, pp. 83-103.
• POMÉS, J. (1991): Les «Mataró’s potatoes» i el cooperativisme agrari al Maresme: 1903-1939. La Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 231 pp.
• POMÉS, J. y BARRIENDOS, M. (2002): El Pantà de Foix. Història i evolució de l’entorn immediat. Fundació Castellet del Foix. Barcelona, 174 pp.
• PREVOSTI, M. (2005): «L’agricultura en el món romà». En: J. Guitart (Coord.), Història Agrària dels Països Catalans. Antiguitat. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Barcelona, pp. 293-343.
• PUJOL, J. y BENELBAS, L. (1989): «L’agricultura». En: J. Nadal (Dir.), Història econòmica de la Catalunya contemporània. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, vol. 5, pp. 129-208.
• RÀFOLS, J. (2000): «La innovación tecnológica como factor de reubicación de la producción láctea», en Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, nº 69(14), 14 pp. Disponible en: <http://www.ub.edu/geocrit/sn-69-14.htm> (Acceso 20-7-2011).
• ROBINSON, G.M. (2004): Geographies of Agriculture. Globalisation, Restructuring and Sustainability. Pearson. London, 309 pp.
• ROSÉS, J. (Dir.) (1989): El Maresme. Diversificació econòmica i aprofitament intensiu del territori. Caixa d’Estalvis de Catalunya. Barcelona, 451 pp.
• SAITO, Y. y TAKENAKA, K. (2004): «Development of wine industry in Spain: three pioneer regions in commercial wine production», en Geographical Review of Japan, nº 77(5), pp. 19-39.
• SANS, J. y HARO, A. de (2000): «El plànol parcel·lari de Sant Boi de Llobregat de 1861 i els usos del sòl agrícola. Un estudi aproximatiu», en Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nº 49, pp. 129-143.
• SANZ, F. (1975): El viñedo español. Ministerio de Agricultura. Madrid, 278 pp.
• SEGURA, A. (Coord.) (1988): El Catastro en España. 1714-1906. Lunwerg/Ministerio de Economía y Hacienda. Barcelona/Madrid, 193 pp.
• SEGURA, A. y SUAU, J. (1984): «L’evolució de l’estructura de la propietat de la terra al Pla de Barcelona. 1723-1823/1841». En: El Pla de Barcelona i la seva història. La Magrana/Ajuntament de Barcelona. Barcelona, pp. 299-324.
• SERRATOSA, A. (1979): Objetivos y metodología de un plan metropolitano. Oikos-tau. Vilassar de Mar, 352 pp.
• SOLANS, J.A. (2002): «L’ocupació del sòl en el sistema metropolità central durant el període 1980-1998», en Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, nº 36, pp. 49-72.
• TELLO, E. (1999): «La formación histórica de los paisajes agrarios mediterráneos: una aproximación coevolutiva», en Historia Agraria, nº 19, pp. 195-211.
• TELLO, E. y GARRABOU, R. (2007): «La evolución histórica de los paisajes mediterráneos: algunos ejemplos y propuestas para su estudio». En: V. Paül y J. Tort (Eds.), Territorios, paisajes y lugares. Trabajos recientes de pensamiento geográfico. Galerada/ Asociación de Geógrafos Españoles. Cabrera de Mar/Madrid, pp. 19-63.
• THOMAS, J.K. y HOWELL, F.M. (2003): «Metropolitan Proximity and U.S. Agricultural Productivity, 1978-1997», en Rural Sociology, nº 68(3), pp. 366-386.
• TORT, J. y PAÜL, V. (2009): «El paisatge del Pla de Barcelona». En: Masies de Barcelona. Angle/Ajuntament de Barcelona. Manresa/Barcelona, pp. 14-59.
• TRIBÓ, G. (1995): «Burgesia barcelonina i gran propietat al Baix Llobregat (1850-1930)». En: À. Calvo (Ed.), El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 149-178.
• TRIBÓ, G. (2005): «Expansió del regadiu, un impuls definitiu a la intensificació agrícola (finals del segle xviii-1930). Demografia, agricultura i industrialització al Baix Llobregat». En: N. Prat y E. Tello (Dirs.), El Baix Llobregat: història i actualitat ambiental d’un riu. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, pp. 172-193.
• VALLS, F. (2003): «L’aiguardent, el vi i els mercats de la viticultura penedesenca durant el segle xviii i la primera meitat del xix». En: J. Colomé (Coord.), De l’aiguardent al cava. El procés d’especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. El 3 de Vuit. Vilafranca del Penedès, pp. 75-94.
• VENDRANES, G. y RULLIER, C. (1996): Oli d’Olesa. La passió d’un poble. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 211 pp.
• VILA, P. (1930): «El Vallès. Assaig geogràfic». En: Comarca del Vallès. Casa del Vallès. Barcelona, vol. I, pp. 1-83.
• VILAR, P. (1962): La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales. SEVPEN. Paris, 3 vol.
• ZAMORA, F. (1785-1789): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Texto inédito en origen. Edición: BOIXAREU, R. (Ed.) (1973): «Diario de los viajes hechos en Cataluña» de Francisco de Zamora seguit de la resposta del corregiment de Barcelona al seu qüestionari feta per Josep Albert Navarro-Mas i Marquet. Curial. Barcelona, 510 pp