Cuatro leccionarios fragmentarios de cistercienses (siglos XII-XIII)

Resumo

La història coneguda dels quatre leccionaris per a l'ofici nocturn que s'aborden en aquest treball, datables entre mitjan segle XII i mitjan segle XII, comença molt temps després de la seva confecció, quan, ja reduïts a fragments de pergamí, es van usar per protegir documentació dels segles XVI-XVIII. Són llibres —amb certesa— de cistercencs des d'època moderna, ja que els membra disiecta es van reutilitzar en els arxius de tres abadies de l'orde —Santa María de Montederramo (Ourense), Santa María de Oia (Pontevedra) i Santa María de Otero de las Dueñas (Lleó)— i, a més, excepte en un cas, no s'han trobat altres vestigis dels còdexs fora d'aquests fons monàstics. Amb les degudes reserves, ja que ha sobreviscut una part molt petita dels exemplars medievals testificats, l'estudi de les peces permet plantejar que els manuscrits litúrgics van ser llibres de cistercencs ja des del seu origen.