Céad Míle Fáilte?Twenty-First Century Irish Fiction by Asylum-Seeking and Refugee Women

  1. Martín Ruiz, Sara
Dirixida por:
  1. Aida Rosende Pérez Director
  2. Seán Kennedy Director

Universidade de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 06 de setembro de 2023

Tribunal:
  1. Pilar Villar Argáiz Presidente/a
  2. Rubén Jarazo Álvarez Secretario
  3. Charlotte McIvor Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 822521 DIALNET

Resumo

CATALÀ: . Introducció Aquesta tesi doctoral analitza les autorepresentacions literàries de dones sol·licitants d'asil i refugiades a la Irlanda contemporània. S'argumenta que aquests textos estan modelats pels contextos històrics, socials i legals en què s'insereixen tant les autores com els seus textos, és a dir, la Irlanda del segle XXI, que s'ha tornat cada cop més excloent i restrictiva en matèria d'immigració, asil i ciutadania. Així, la tesi es divideix en dues parts, on la primera part, Context and hegemonic narrative(s), informa la segona, Fictional texts as counter-narratives. . Contingut de la investigación La primera part inclou tres capitols que presenten el marc contextual, tant acadèmic i teòric com històric, social i institucional. que s'insereixen les autores i els textos de ficció analitzats a la segona part. És a dir, la Part I se centra en les narratives i els discursos hegemònics i oficials de l'estat i la societat irlandeses respecte a la raça, la immigració (inclòs l'asil) i la pertinença nacional. La segona part d'aquesta tesi inclou tres capítols en què s'analitzen novel·les i contes de Marsha Mehran, Ifedinma Dimbo i Melatu Uche Okorie, com a exemples de contranarratives davant de les narratives hegemòniques cobertes a la Part I. El Capítol 4 examina les novel·les de Mehran, publicades després del referèndum de ciutadania del 2004, però ambientades en una Irlanda idealitzada de la dècada de 1980 on el racisme existia a nivell social, però encara no estava institucionalitzat. Es conclou que les solucions individuals als problemes patriarcals i racistes ofertes a les novel·les de Mehran retraten una realitat social que ja no existeix, ja que la introducció del sistema de Direct Provision el 1999, i els resultats del Referèndum de Ciutadania de 2004, no permeten a les persones sol·licitants d'asil les possibilitats de participació social i relacions interculturals retratades a les novel·les de Mehran. El Capítol 5 analitza els textos literaris de Dimbo en el context de Direct Provision abans del 2004, quan ser p/mare d'un nadó nascut a Irlanda atorgava immediatament el permís de residència a les persones sol·licitants d'asil. S'interroga la narrativa del bon refugiat, i com se subverteix i problematitza a l'obra de Dimbo. Així mateix, s'analitzen els mecanismes d'exclusió espacial i temporal que operaven al sistema d'asil irlandès abans del Referèndum de Ciutadania de 2004, centrant-se especialment en la representació del Irish-Born Chil, com una anomalia temporal i ontològica. Els textos de Dimbo revelen una fractura entre el reconeixement legal de pertinença a l'estat irlandès i el reconeixement social com a pertanyent a la idea de la nació irlandesa, a la qual no poden accedir els seus personatges racialitzats. El sisè capítol examina els textos d'Okorie com a exemples de narratives fictícies de sol·licitants d'asil ambientades a Irlanda després del referèndum de ciutatania. L'anàlisi crítica de If George Could Talk (2011), Shackles (2010), This Hostel Life (2017), BrownLady12345 (2019) i Under the Awning (2018) d'Okorie revela la superposició de diverses capes de racisme que, encara que cristal·litzades en el sistema de Direct Provision, també funcionen a la societat irlandesa contemporània en general. . Conclusió Es conclou amb una ponderació de l'anàlisi crítica realitzada a la tesi. CASTELLANO: . Introducción Esta tesis doctoral analiza las autorrepresentaciones literarias de mujeres solicitantes de asilo y refugiadas en la Irlanda contemporánea. Se argumenta que estos textos están moldeados por los contextos históricos, sociales y legales en los que se insertan tanto las autoras como sus textos, es decir, la Irlanda del siglo XXI, que se ha vuelto cada vez más excluyente y restrictiva en materia de inmigración, asilo y ciudadanía. Así, la tesis se divide en dos partes, donde la primera parte, Context and hegemonic narrative(s), informa a la segunda, Fictional texts as counter-naratives. . Contenido de la investigación La primera parte incluye tres capítulos que presentan el marco contextual, tanto académico y teórico, como histórico, social e institucional, en el que se insertan las autoras y los textos de ficción analizados en la segunda parte. Es decir, la Parte I se centra en las narrativas y discursos hegemónicos y oficiales del estado y la sociedad irlandesas con respecto a la raza, la inmigración (incluido el asilo) y la pertenencia nacional. La segunda parte de esta tesis incluye tres capítulos en los que se analizan novelas y cuentos de Marsha Mehran, Ifedinma Dimbo y Melatu Uche Okorie, como ejemplos de contra-narrativas frente a las narrativas hegemónicas cubiertas en la Parte I. El Capítulo 4 examina las novelas de Mehran, publicadas después del referéndum de ciudadanía de 2004, pero ambientadas en una Irlanda idealizada de la década de 1980, donde el racismo existía a nivel social pero aún no estaba institucionalizado. Se concluye que las soluciones individuales a los problemas patriarcales y racistas ofrecidas en las novelas de Mehran retratan una realidad social que ya no existe, ya que la introducción del sistema de Direct Provision en 1999, y los resultados del Referéndum de Ciudadanía de 2004, no permite a las personas solicitantes de asilo las posibilidades de participación social y relaciones interculturales retratadas en las novelas de Mehran. El Capítulo 5 analiza los textos literarios de Dimbo en el contexto de Direct Provision antes de 2004, cuando ser p/madre de un bebé nacido en Irlanda otorgaba inmediatamente el permiso de residencia a las personas solicitantes de asilo. Se interroga la narrativa del buen refugiado, y cómo se subvierte y problematiza en la obra de Dimbo. Asimismo, se analizan los mecanismos de exclusión espacial y que operaban en el sistema de asilo irlandés antes del Referéndum de Ciudadanía de 2004, centrándose especialmente en la representación del Irish-Born Child como una anomalía temporal y ontológica. Los textos de Dimbo revelan una fractura entre el reconocimiento legal de pertenencia al estado irlandés y el reconocimiento social como perteneciente a la idea de la nación irlandesa, a la que sus personajes racializados no pueden acceder. El sexto capítulo examina los textos de Okorie como ejemplos de narrativas ficticias de solicitantes de asilo ambientadas en Irlanda después del referéndum de ciudadanía de 2004. El análisis crítico de If George Could Talk (2011), Shackles (2010), This Hostel Life (2017), BrownLady12345 (2019) y Under the Awning (2018) de Okorie revela la superposición de varias capas de racismo que, aunque cristalizadas en el sistema de Direct Provision, también funcionan en la sociedad irlandesa contemporánea en general. . Conclusión Se concluye con una ponderación del análisis crítico realizado en la tesis. ENGLISH: . Introduction This doctoral thesis analyses the literary self-representations of asylum-seeking and refugee women in contemporary Ireland. It is argued that these texts are shaped by the historical, social, and legal contexts in which both the authors and their texts are embedded, that is, twenty-first century Ireland, which has become increasingly exclusionary and restrictive regarding immigration, asylum and citizenship laws. Thus, the thesis is divided in two parts, with the former informing the latter: Part I, Context and hegemonic narrative(s), and Part II, Fictional texts as counter-narratives. . Research content The first part includes three chapters, which lay the contextual frame, both academic and theoretical, as well as historical, social and institutional, in which the authors and the fictional texts analysed in the second part are embedded. That is, Part I deals with the hegemonic and official narrative(s) and discourse(s) of the Irish state and society regarding race, immigration (including asylum), and national belonging. The second part of this thesis includes three chapters in which novels and short stories by Marsha Mehran, Ifedinma Dimbo, and Melatu Uche Okorie, are analysed as examples of counter-narratives against the hegemonic narratives covered in Part I. Chapter 4 examines Mehran's novels, published in the aftermath of the 2004 Citizenship Referendum, but set in an idealised 1980s Ireland, where racism existed at a social level but was not yet institutionalised. This chapter concludes that the individual solutions offered in Mehran's novels to patriarchal and racist issues portray a social reality that does not exist anymore, as the advent of the system of Direct Provision and Dispersal in 1999, and the results of the 2004 Citizenship Referendum, do not grant asylum seekers the possibilities of social participation and intercultural relationships portrayed in Mehran's novels. Chapter 5, analyses Dimbos literary texts in the context of Direct Provision before 2004, when giving birth to a child in Ireland was a legal loophole through which asylum seekers could immediately obtain residency status and thus exit the Direct Provision system. Through the analysis of Dimbo's fiction, this chapter interrogates the narrative of the good refuge, and how it is subverted and problematized in Dimbo's work. Likewise, the spatial and temporal mechanisms of exclusion at work in the Irish asylum system prior to the 2004 Citizenship Referendum will be analysed, especially focusing in the portrayal of the Irish-Born Child as a temporal and ontological anomaly. It is argued that Dimbos texts reveal a fracture between the legal recognition of belonging to the Irish state, which has become increasingly restrictive and difficult to obtain since the turn of the century, and the social recognition as belonging to idea of the Irish nation, to which her racialised characters cannot access. The sixth chapter examines Okorie's texts as examples of asylum-seeking fictional narratives set in Ireland post-2004 Citizenship Referendum. The critical analysis of Okorie's If George Could Talk (2011), Shackles (2010), This Hostel Life (2017), BrownLady12345 (2019) and Under the Awning (2018) reveals the overlapping of several layers of racism that, though crystallised in the system of Direct Provision, are also effective in contemporary Irish society at large. . Conclusion Finally, the last chapter presents some final remarks as a conclusion to the critical analysis executed in all the previous sections.