L’estudi de l’ànima humana a l’Alemanya del segle XVIII Christian Wolff, Moses Mendelssohn i Immanuel Kant

Resumo

El present treball d’investigació pretén respondre les dues preguntes següents: 1. Quina relació hi ha entre la Psicologia de Christian Wolff i la Psicologia de Moses Mendelssohn? 2. S’aplica la crítica kantiana de la Psicologia Racional a les Psicologies de Wolff i Mendelssohn? Per tal de donar-hi resposta, he dividit el treball en tres capítols, un per a cadascun dels tres autors en joc. El primer és dedicat a oferir una exposició sistemàtica de la Psicologia wolffiana base inestimable per entendre la relació entre la seva Psicologia i la de Mendelssohn. És clar, copsar aquesta relació exigeix de realitzar tot seguit una reconstrucció de la Psicologia de Mendelssohn, reconstrucció que s’articula en el segon capítol i que permet de contestar la primera de les dues preguntes adduïdes a l’inici. Amb el darrer capítol sobre la crítica de Kant a la Psicologia Racional es vol dirimir l’aplicabilitat de la crítica kantiana a Wolff i Mendelssohn. Les dues respostes resultants del recorregut traçat en el treball poden esquematitzar-se en els termes següents: 1. Stricto sensu, la Psicologia de Mendelssohn no és wolffiana. En clar contrast amb Wolff, Mendelssohn difumina la distinció entre Psicologia Empírica i Psicologia Racional. Tot i seguir Wolff en considerar que totes dues parts són necessàries, Mendelssohn tendeix, o a barrejar-les, o a negligir específicament la Psicologia Empírica. A més a més, la Psicologia de Mendelssohn ja no es limita a precedir i dotar la Filosofia Moral amb premisses com en el cas de Wolff, sinó que es veu motivada precisament per la significació moral que enclou. 2. La crítica kantiana s’aplica de manera molt diferent a Wolff i a Mendelssohn. Els Paral·logismes no desmunten la Psicologia Racional wolffiana perquè, per contrast amb la definició kantiana de Psicologia Racional, la Psicologia Racional de Wolff té un fonament, no pas especulatiu, sinó netament empíric. Com a explicació dels processos psíquics prèviament coneguts per experiència, la disciplina continua sent plenament legítima. En canvi, els Paral·logismes si s’apliquen més restringidament al Phaedon, encara que, al mateix temps, contingui alguns arguments que Kant modula i ressitua dins la seva filosofia.