La Lluna darrere el Sol? Ritmes de la itinerància de les reines a la Corona de Castella (ca. 1252-1474)

  1. Pelaz Flores, Diana 1
  1. 1 Universidad Santiago de Compostela
Revista:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Ano de publicación: 2022

Número: 81

Páxinas: 107-127

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Recerques: Història, economia i cultura

Resumo

This article aims to study the dynamics of queenly mobility in the Crown of Castile in the last centuries of the Middle Ages. It seeks to understand the strategies of interaction with the king’s itinerary and her contribution as a political protagonist or as satellite. The chronicles are a key contribution in this re-gard, because these texts offer a global pic-ture of the reign in which the queenly agen-cy can be appreciated over time and how her mobility and that of the king combine. On the other hand, the queen’s participation in consensus strategies will be examined, not only at the political level, but also spa-tially and communicatively.

Referencias bibliográficas

  • ALFONS X, Setenario, ed. i introd. de K. H. VANDERFORD, Buenos Aires, Instituto de Filología, 1945, lleis XXXVI i XXIX, 58 i 60.
  • M. SANTOS SILVA, «El señorío urbano de les reinas-consortes de Portugal (siglos XII-XV)», dins J. Á. SOLÓRZANO TELECHEA, B. ARÍZAGA BOLUMBURU i A. AGUIAR ANDRADE (ed.), Ser mujer en la ciudad medieval europea, Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 2013, 271-288, en concret, 272.
  • T. CHAPMAN HAMILTON i M. PROCTOR-TIFFANY, «Introduction: Women and the Circulation of Material Culture: Crossing Boundaries and Connecting Spaces», dins T. CHAPMAN HAMILTON i M. PROCTOR-TIFFANY, Moving Women, Moving Objects (400-1500), Leiden-Boston, Brill, 2019, 1-12.
  • L. O. FRADENBURG, «Rethinking Queenship», dins L. O. FRADENBURG (ed.), Women and Sovereignty, Edimburg, Universitat d’Edimburg, 1992, 1-13.
  • A. DE PALENCIA, Crónica de Enrique IV, ed. d’A. PAU Y MELIÁ, Madrid, Atlas, 1975.
  • D. ENRÍQUEZ DEL CASTILLO, Crónica de Enrique IV, ed. d’A. SÁNCHEZ MARTÍN, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1994.
  • Opúsculos legales del rey don Alfonso El Sabio, tomo I, El Espéculo, Madrid, Imprenta Real, 1836.
  • A. BEAUCHAMP, «Gouverner en chemin. Roi, officiers royaux et officines sur les routes sous le règne de Pierre le Cérémonieux», e-Spania 6, 2009 [darrera consulta: 20 de març de 2022]).
  • D. PELAZ FLORES, Poder y representación de la reina en la Corona de Castilla (1418-1496), Àvila, Junta de Castilla y León, 2017, 308.
  • P. LÓPEZ DE AYALA, Crónica de Pedro I de Castilla, ed. d’E. DE LLAGUNO E AMIROLA, Madrid, Imprenta de Don Antonio de Sancha, 1779, vol. I, any 1366-1367.
  • Á. ADOT LERGA, «Itinerario de los reyes privativos de Navarra: Juan III de Albret-Catalina I de Foix», Príncipe de Viana 60, 217, 1999, 401-458, en particular, 464-479.
  • T. EARENFIGHT, «Where do we go from here? Some thoughts on power and gender in the Middle Ages», Medieval Feminist Forum: A Journal of Gender and Sexuality 51, 2, 2016, 116-131.
  • F. P. CAÑAS GÁLVEZ, Itinerario de Alfonso XI de Castilla. Espacio, poder y corte (1325-1350), Madrid, La Ergástula, 2014, p. 445.
  • J. L. FERRERIA, The last medieval queens. English Queenship, 1445-1503, Oxford, Oxford University Press, 2005, 110-111.
  • F. ARIAS GUILLÉN, «El estado sobre ruedas. El poder regio y el valor de la itinerancia en Castilla durante la Baja Edad Media», dins F. ARIAS GUILLÉN i P. MARTÍNEZ SOPENA (ed.), Los espacios del rey: poder y territorio en las monarquías hispánicas (siglos XII-XIV), Bilbao, Universidad del País Vasco, 2018, 185-206.
  • L. V. DÍAZ MARTÍN, Itinerario de Pedro I de Castilla: estudio y regesta, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1975)
  • F. A. VEAS ARTESEROS, Itinerario de Enrique III, Múrcia, Universidad de Murcia, 2003
  • F. P. CAÑAS GÁLVEZ, Itinerario de Juan II de Castilla (1418-1454), Madrid, Sílex, 2006).
  • M. SANTOS SILVA, «Winter’s Hunt, Spring’s planning and administration, Summer’s chill out, Autumn’s harvest: Portuguese Medieval Queens’ seasonal living», comunicació presentada en el IMC Leeds 2021, el 9 de juliol de 2021.
  • L. RUIZ DOMINGO, «El precio de ser itinerante. Viajes, acompañamiento y espacios cortesanos de la reina Leonor de Sicilia (r. 1349-1375)», Studia Historica. Historia Medieval 39, 2, 2021, 34-39.
  • R. GOMES, A corte dos reis de Portugal no final da Idade Média, Lisboa, Livraria, 1995.
  • R. DOMÍNGUEZ CASAS, Arte y etiqueta de los Reyes Católicos: artistas, residencias, jardines y bosques, Madrid, Alpuerto, 1993.
  • F. P. CAÑAS GÁLVEZ, «La itinerancia de la corte de Castilla durante la primera mitad del siglo XV: el eje Burgos-Toledo, escenario burocrático-administrativo y político de la monarquía en tiempos de Juan II», e-Spania 8, 2009 [darrera consulta: 22 de març de 2022].
  • Á. ADOT LERGA, «Sangüesa y los Reyes privativos de Navarra: Juan III de Albret y Catalina I de Foix (Importancia como sede regia y centro de actividad política entre 1483-1512)», Zangotzarra 4, 4, 2000, 101-137.
  • A. RUCQUOI, Valladolid en la Edad Media, Valladolid, Junta de Castilla y León, 1997.
  • M.ª P. RÁBADE OBRADÓ, «Escenario para una corte real: Madrid en tiempos de Enrique IV», e-Spania 8, 2009 [darrera consulta: 1 de setembre de 2021].
  • M. SANTOS SILVA, «Itinerancia y paso por las ciudades de la corte real portuguesa en la Baja Edad Media. Reinados de Fernando I y Juan I (1367-1433)», dins A. BEAUCHAMP et al. (ed.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, Universitat de València, 2019, 121-132.
  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, «La piedad urbana de María de Luna, reina de la Corona de Aragón (1349-1406)», dins S. CLARAMUNT RODRÍGUEZ (ed.), El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, vol. 2.
  • L. RUIZ DOMINGO, «Prácticas devocionales y espacios litúrgicos de Sibila de Fortià, reina de la Corona de Aragón (r. 1377-1387)», Journal of Medieval Iberian Studies, 13, 2, 2021, 214-235.
  • J. L. NELSON, «Aachen as a place of power», dins F. THEUWS, M. B. DE JONG i C. VAN RHIN (ed.), Topographies of Power in the Early Middle Ages, Leiden-Boston-Colònia, Brill, 2001.
  • T. F. RUIZ, A King travels. Festive traditions in late medieval and early modern Spain, Princeton, Princeton University Press, 2012.
  • RUIZ DOMINGO, «El precio de ser…», 35-37. Ph. CONTAMINE, «Dames à cheval», dins G. CONTAMINE i Ph. CONTAMINE (dir.), Reines, princesses et dames du XVe siècle. Actes du colloque de Thouars (23 et 24 mai 1997), París, Honoré Champion, 1999.
  • P. CARRILLO DE HUETE, Crónica del Halconero de Juan II de Castilla, ed. de J. M. CARRIAZO Y ARROQUIA, Madrid, Espasa Calpe, 1946.
  • F. GÓMEZ REDONDO, «El molinismo: un sistema de pensamiento letrado (1284-1350)», dins A. MARTÍNEZ PÉREZ i A. L. BAQUERO ESCUDERO (ed.), Estudios de literatura medieval: 25 años de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Múrcia, Universidad de Murcia, 2012, 45-81.
  • P. ROCHWERT-ZUILI, «La chronique de Jofré de Loaysa et le molinismo», dins J.-P. JARDIN, P. ROCHWERTZUILI i H. THIEULIN-PARDO (ed.), Histoires, femmes, pouvoirs. Péninsule Ibérique (IXe-XVe siècle): mélanges offerts au professeur Georges Martin, París, Classiques Garnier, 2018, 141-158.
  • G. TOMÁS FACI i C. LALIENA CORBERA (coord.), Rogar al rey, suplicar a la reina. El gobierno por la gracia en la Corona de Aragón, siglos XIII-XV, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2021.
  • Cortes de los antiguos reinos de León y Castilla, ed. de la REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Madrid, Rivadeneyra, 1863, vol. II, Corts de Burgos, 1379, cap. 30, 297.
  • A. MUÑOZ FERNÁNDEZ, «La mediación femenina como forma de acción política. Tiempos, contextos y transformaciones de un rol político (Castilla, siglos XIV-XV)», e-Spania 20, 2015 [darrera consulta: 10 de setembre de 2021].
  • D. PELAZ FLORES, «El lenguaje de la intermediación política femenina entre Aragón y Castilla en la cancillería de Pedro IV», dins I. LAZZARINI, J. M. NIETO SORIA i P. ROCHWERT-ZUILI (dir.), Correspondances de Femmes et Diplomatie (Espagne, France, Italie, IXeXVe s., París, e-Spania Books, 2021 [darrera consulta: 20 de novembre de 2021].
  • M.ª J. FUENTE PÉREZ, Violante de Aragón. Reina de Castilla, Madrid, Dykinson, 2017, 136-137
  • M. SHADIS, Berenguela of Castile (1180-1246) and Political Women in the High Middle Ages, Nova York, Palgrave Macmillan, 2009, 104-105).
  • M.ª C. GARCÍA HERRERO, «María de Castilla: la mediación incansable», e-Spania 20, 2015 [darrera consulta: 8 de setembre de 2021]).
  • F. FORONDA, «Vers un gouvernement de jure dans la Castille du XVe siècle: les contrats de privanza d’Henri IV de Trastamare», dins F. FORONDA i A. I. CARRASCO MANCHADO (ed.), Du contrat d’alliance au contrat politique: cultures et sociétés dans la Péninsule Ibérique de la fin du Moyen Âge, Tolosa, Université de Toulouse II-Le Mirail Institut d’Estudis Hispànics, 2007.
  • F. J. HERNÁNDEZ, Los hombres del rey y la transición de Alfonso X el Sabio a Sancho IV (1276-1286), Salamanca, Universidad de Salamanca, 2021.
  • R. M.ª RODRÍGUEZ PORTO, «Cara e cruz: conflito político, territorio e padroado rexio en Galicia durante o reinado de Afonso X e Violante de Aragón», dins J. M. ANDRADE CERNADAS i S. DOUBLEDAY (ed.), Galicia no tempo de Afonso X, Santiago de Compostel·la, Consello da Cultura Galega, 2021, 251-257.
  • PÉREZ DE GUZMÁN, Crónica de Juan II, dins Crónicas de los Reyes de Castilla, ed. de C. ROSELL, Madrid, Rivadeneyra, 1877, año 1440, cap. XI, 564.
  • F. FORONDA, «S’emparer du roi. Un rituel d’intégration politique dans la Castille Trastamare», dins F. FORONDA, J. M. NIETO SORIA i J.-Ph. GENET (dir.), Coups d’Etat à la fin du Moyen Âge? Aux fondements du pouvoir politique en Europe occidentale: Colloque international (25-27 novembre 2002), Madrid, Casa de Velázquez, 2005.
  • À. ADOT LERGA, «De Pamplona a Sevilla. Un viaje del rey Juan III de Navarra (1500)», dins E. RAMÍREZ VAQUERO i R. SALICRÚ I LLUCH (ed.), Cataluña y Navarra en la Baja Edad Media, Pamplona, Universidad Pública de Navarra, 2010, 24-27.
  • F. J. HERNÁNDEZ, «La reina Violante de Aragón, Jofré de Loaysa y la Crónica de Alfonso X. Un gran fragmento cronístico del siglo XIII reutilizado en el XIV», Journal of Medieval Iberian Studies 7, 1, 2015, 87-111.
  • P. ROCHWERT-ZUILI, «La actuación pacificadora de María de Molina», e-Spania 20, 2015 [darrera consulta: 15 d’octubre de 2021].
  • C. RAFFESTEIN, Pour une geographie du pouvoir, París, Librairies Tecnhiques, 1980
  • A. ECHEVARRÍA ARSUAGA, «Redes femeninas en la corte castellana: María de Portugal (1313-1375)», La Corónica. A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures 45, 2, 2017, 165-189.
  • F. ALCHALABI, «Cuando se començaron a fablar entendiéronse e acompañáronse […] e estonces acordaron amos en uno que escribiesen esta estoria. La práctica del consenso como operación historiográfica», dins J. M. NIETO SORIA i Ó. VILLARROEL GONZÁLEZ (ed.), Pacto y consenso en la cultura política peninsular (siglos XI al XV), Madrid, Sílex, 2013.
  • M.ª P. RÁBADE OBRADÓ, «Consenso y disenso en la crónica de Enrique IV de Diego Enríquez del Castillo», dins J. M. NIETO SORIA i Ó. VILLARROEL GONZÁLEZ (ed.), Pacto y consenso en la cultura política peninsular (siglos XI al XV), Madrid, Sílex, 2013.
  • J. M. NIETO SORIA, «El consenso en el pensamiento político castellano del siglo XV», Potestas: Religión, Poder y Monarquía. Revista del Grupo Europeo de Investigación Histórica 3, 2010, 100-102.
  • A. RUDLOFF STANTON, «The personal geography of a dowager Queen: Isabella of France and her inventory», dins CHAPMAN HAMILTON i PROCTOR-TIFFANY, Moving Women, Moving Objects (400-1500), Leiden-Boston, Brill, 2019, 205-227.
  • F. P. CAÑAS GÁLVEZ, «La correspondencia de Leonor de Alburquerque con su hijo Alfonso V de Aragón: acción política y confidencia familiar del partido aragonés en la corte de Castilla (1417-1419)», Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval 29, 2016, 183-247.
  • A. ZSOLDOS, The Árpáds and their Wives. Queenship in Early Medieval Hungary, 1000-1301, Roma, Viella, 2019, 101-176.
  • C. OLIVERA SERRANO, Beatriz de Portugal, la pugna dinástica Avís-Trastámara, Santiago de Compostel·la, CSIC Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento, 2005, 213-215.
  • V. MUÑOZ GONZÁLEZ, «Mujeres aristocráticas y el poder del linaje en la Castilla bajomedieval: la reina viuda Leonor de Alburquerque y la defensa de la “casa” real de Aragón (1416- 11435)», dins M. GARCÍA-FERNÁNDEZ i S. CERNADAS MARTÍNEZ (ed.), Reginae Iberiae: El poder regio femenino en los reinos medievales peninsulares, Santiago de Compostel·la, Universidade de Santiago de Compostela, 2015, 245-275.
  • L. RUIZ DOMINGO, El tresor de la reina. Recursos i gestió econòmica de les reines consorts a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV), Barcelona, CSIC.
  • E. WOODACRE, Queens and Queenship, Leeds, Arc Humanities Press, 2021.
  • R. DE PINA, Chrónica de el Rei Afonso o Quarto, Lisboa, Biblion, 1936, cap. IV, 11-13.
  • I. DE PINA BALEIRAS, «The political role of a Portuguese Queen in late fourteenth century», dins E. WOODACRE (ed.), Mediterranean Queenship. Negotiating the Role of the Queen in the Medieval and Early Modern Eras, Nova York, Palgrave Macmillan, 2013, 108-109.
  • A. M.ª S. A. RODRIGUES, «Las regencias femeninas en los reinos ibéricos medievales: ¿fue el caso portugués una singularidad?», Anuario de Estudios Medievales 46, 1, 2016, 305-321.
  • A. RECUERO LISTA, «María de Portugal frente a Leonor de Guzmán: la lucha por el papel de reina durante el reinado de Alfonso XI de Castilla (1325-1350)», dins M. GARCÍA FERNÁNDEZ (coord.), En la Europa medieval: mujeres con historia, mujeres de leyenda: siglos XIII-XVI, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2019, 77-97.
  • M. GAIBROIS DE BALLESTEROS, «Leonor de Trastámara, reina de Navarra», Príncipe de Viana 26, 1947, 45-47.
  • M.ª C. GARCÍA HERRERO, «La muerte de la infanta Catalina (1439) en las cartas de su hermana María de Castilla, reina de Aragón», dins J.-P. JARDIN et al. (coord.), Cartas de mujeres en la Europa medieval. España, Francia, Italia, Portugal (siglos XI-XV), Madrid, La Ergástula, 2018, 233-235.