Estudio de las representaciones sociales de la educación ambiental en estudiantes de la Universidad Intercultural de Chiapas

Resumo

El campo ambiental es un espacio de lo social complejo donde interactúan visiones de mundo, discursos y teorías en tensión. La variedad de contenidos discursivos ha generado la indefinición y manipulación de significados de lo ambiental a favor de intereses políticos y económicos, que en ámbitos de formación es importante destacar. La adopción acrítica de concepciones ambientales y prácticas depredadoras en el manejo de recursos, conviven con actividades educativas para la formación de capacidades de autodeterminación comunitaria. Este fenómeno encuentra su explicación en las distintas representaciones sociales (RS) de la población en relación con su medio. A través del análisis de las RS circulantes en el campo ambiental, las prácticas sociales son explicadas desde las diferentes concepciones de medio ambiente que poseen las sociedades, así como desde los paradigmas epistemológicos que las sustentan. Reconociendo la importancia que los relatos y tradición oral en las culturas originarias, se plantea la incorporación del análisis de relatos para la Educación Ambiental (EA), como una estrategia de indagación para la identificación de las RS de la EA. El presente trabajo de investigación ha tenido como principal intención, el estudio de las representaciones sociales de la educación ambiental (RS-EA) que poseen estudiantes de la Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH). El interés por realizar este trabajo surge de reconocer a la UNICH como un espacio oportuno para estudiar las RS de lo ambiental en relación con las matrices socio-culturales de pertenencia. En el grupo de estudio, el 50.3% de los jóvenes universitarios provienen de alguna de las trece culturas originarias de Chiapas, y debido a condiciones de exclusión que las poblaciones indígenas históricamente han padecido, la mayoría de ellos representan la primera generación de su familia con acceso a estudios universitarios. El camp ambiental és un espai d’allò social complex on interactuen visions del món, discursos i teories en tensió. La varietat de continguts discursius ha generat la indefinició i la manipulació de significats del que és ambiental a favor d'interessos polítics i econòmics, que és important destacar en àmbits de formació. L'adopció acrítica de concepcions ambientals i pràctiques depredadores en el maneig de recursos conviuen amb activitats educatives per a la formació de capacitats d'autodeterminació comunitària. Aquest fenomen troba la seva explicació en les diferents representacions socials (RS) de la població en relació amb el seu medi. A través de l'anàlisi de les RS que circulen en el camp ambiental, les pràctiques socials són explicades des de les diferents concepcions de medi ambient que posseeixen les societats, així com des dels paradigmes epistemològics que les sustenten. Reconeixent la importància que els relats i la tradició oral tenen en les cultures originàries, es planteja la incorporació de l'anàlisi de relats per a l'Educació Ambiental (EA), com una estratègia d'indagació per a la identificació de les RS de l'EA. Aquest treball de recerca ha tingut com a intenció principal l'estudi de les representacions socials de l'educació ambiental (RS-EA) que tenen estudiants de la Universitat Intercultural de Chiapas (UNICH). L'interès per realitzar aquest treball sorgeix de reconèixer la UNICH com un espai oportú per estudiar les RS d’allò que és ambiental en relació amb les matrius socioculturals de pertinença. Dins el grup d'estudi, el 50.3% dels joves universitaris provenen d'alguna de les tretze cultures originàries de Chiapas, ia causa de les condicions d'exclusió que les poblacions indígenes han patit, la majoria representen la primera generació de la família amb accés a estudis universitaris. The environmental field is a complex social space where worldviews, discourses, and theories in tension interact. The variety of discursive content has generated the uncertainty and manipulation of meanings of the environment in favor of political and economic interests, which in training areas is important to highlight. The uncritical adoption of environmental concepts and predatory practices in resource management coexist with educational activities for the formation of community self-determination capacities. This phenomenon finds its explanation in the different social representations (SR) of the population concerning their environment. Through the analysis of circulating SRs in the environmental field, social practices are explained from the different conceptions of the environment that societies possess, as well as from the epistemological paradigms that sustain them. Recognizing the importance of stories and oral tradition in native cultures, the incorporation of story analysis for Environmental Education (EE) is proposed as an inquiry strategy for the identification of SR of EE. The present research work has had as its main intention, the study of the social representations of environmental education (SR-EE) that students of the Intercultural University of Chiapas (UNICH) have. The interest in carrying out this work arises from recognizing the UNICH as an opportune space to study the SR of the environment about the socio-cultural matrices of belonging. In the study group, 50.3% of young university students come from one of the thirteen original cultures of Chiapas, and due to exclusion conditions that indigenous populations have historically suffered, most of them represent the first generation of their family with access to university studies.