The development of new, direct and asymmetric ni(ii) catalysed carbon-carbon bond forming reactions and their application to total synthesis

Resumo

La present Tesi Doctoral està adreçada a la cerca de noves metodologies per a la formació directa, estereoselectiva i catalítica d’enllaços carboni–carboni a partir de derivats carboxílics i la seva aplicació a la síntesi de productes naturals. Inicialment, s’avalua el control estereoquímic que proporcionen auxiliars quirals com les oxazoldininones d’Evans o les seves versions sulfurades degudes a Crimmins i Nagao. Tots aquests auxiliars han resultat ser una excel·lent plataforma per a nombrosos processos estereoselectius. No obstant això, tenen las seves limitacions, sobretot la falta de accés a tots els isòmers d’un determinat material de partida. En aquest sentit, la segona part de la Tesi s’ha centrat en el desenvolupament de metodologies paral·leles a partir d’auxiliars aquirals (scaffolds) i carregant el control estereoquímica sobre catalitzadors de níquel(II) quiral. El primer capítol descriu la síntesi del fragment C9-C19 de la pelorusida A amb un rendiment del 24% en catorze etapes. La construcció estereoselectiva dels enllaços C–C estratègics s’ha aconseguit mitjançant sengles metodologies desenvolupades pel grup basades en l’ús d’auxiliars quirals. En el segon capítol presentem una nova reacció d’alquilació d’N-acil tioimides quirals amb sals carbocatiòniques estables catalitzada per complexos de níquel(II). Després d’una exhaustiva optimització, la reacció s’ha aplicat a diferents substrats amb molt bons resultats. Al tercer capítol el control estereoquímic es trasllada al catalitzador. Després d’un estudi molt detallat es va descobrir que els millors resultats en un ampli ventall de processos d’alquilació s’assolien amb N-acil tiazinantiones que incorporen un scaffold aquiral de sis baules en presencia d’un complex quiral de níquel(II). Aquesta metodologia ha estat aplicada a la síntesi de la peperomina D. Finalment, en el quart capítol es desenvolupa una nova reacció aldòlica. Partint dels resultats obtinguts als capítols anteriors s’han trobat unes condicions per a la síntesi d’aldols sililats d’estereoquímica anti amb rendiments elevats i una extraordinària enantioselectivitat. A més s’han obert tres línies de investigació basades en l’ús de diferents electròfils.