Dones i ciutat a la Barcelona del segle XXuna anàlisi geogràfica a través de la literatura

Resumo

El contingut de la tesi es basa en lestudi geogràfic de quatre novelles urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna duna generació diferent de narradores catalanes del s.XX. Lobjectiu és analitzar levolució de la percepció femenina sobre lespai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits dopinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis daquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) dAurora Bertrana i la producció memorialística de lobra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca semmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit dun espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se nutilitzen daltres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a lexploració dels documents literaris parteix dun guió de lectura previ, el qual pretén centrar latenció de lanàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions sestableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de lexperiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció dautora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores despai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva dinvestigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat installades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i collectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendres com lexpressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I daquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novelles, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en làmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat. La tesi sha dut a terme des de la perspectiva duna geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació dunes escriptores que formen part duna memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i oblitejada, que a hores dara caldria incorporar per tal dafrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI. _________________________________________________ This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of womens perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karrs opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmanys whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography. Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics. Female writers Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the womens one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of womens achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society. The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and forgotten city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.