Augment de la resolució espacial i estudi de la dinàmica temporal de les fonts de corrent dels potencials evocats cerebrals

  1. Marco Pallarés, Josep
Dirixida por:
  1. Giulio Ruffini Fores Director
  2. Carles Grau Fonollosa Director

Universidade de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 14 de xullo de 2005

Tribunal:
  1. Miguel Sánchez Turet Presidente/a
  2. Carmen Junque Plaja Secretario/a
  3. Ángel Ramón Ferrer Vogal
  4. Fernando Cadaveira Mahía Vogal
  5. Manuel J Barbanoj Rodríguez Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 123985 DIALNET lock_openTDX editor

Resumo

Lelectroencefalografia (EEG) és una tècnica no invasiva que permet lestudi de lactivitat elèctrica espontània cerebral, i que es caracteritza per oferir una elevada resolució temporal que es situa en lordre dels millisegons. Aquesta tècnica permet obtenir informació sobre les respostes neuronals gràcies al fet que capta lactivitat electromagnètica relacionada amb els corrents elèctrics desencadenats per la circulació de ions a través dels canals iònics de la membrana de la neurona. La limitació principal daquesta tècnica és que estudiada amb els procediments tradicionals presenta una pobra resolució espacial, deguda entre altres raons a que les mesures es prenen en el cuir cabellut, molt lluny de les fonts cerebrals que generen els potencials elèctrics mesurats, el que implica una gran atenuació dels senyals elèctrics cerebrals originals, ja que el senyal elèctric ha de travessar diferents teixits. Lactivitat elèctrica cerebral pot ser també provocada (evocada) constituint els potencials evocats, que són un senyal que sobté amitjant fragments de lEEG, que es produeixen com a conseqüència de lactivitat neuronal relacionada amb el processament cerebral dun estímul sensorial, activitat motora o una activitat cognitiva. Aquest treball posa en evidència que es poden aconseguir guanys quantitatius amb laplicació de tècniques matemàtiques en a lestudi dels potencials evocats cerebrals, i també avenços rellevants en la seva interpretació. També es fonamenta linterès de no centrar els estudis de les característiques de la resposta evocada en les mesures tradicionals (latència, amplitud), i la necessitat destudiar la dinàmica espacio-temporal de les fonts. Aquest enfocament permet aconseguir nova informació crucial tant en el coneixement de la resposta cerebral en subjectes normals, com en la possibilitat de detectar alteracions funcionals cerebrals en una patologia determinada, en concret en lalcoholisme. Labordatge proposat per analitzar les respostes elèctriques cerebrals evocades, permet obtenir informació sobre el funcionalisme cerebral que daltra manera no és accessible. Finalment es descriu que els potencials evocats estan generats per nombrosos components independents que poden presentar multiplicitat de fonts cerebrals. En conclusió, aquest treball posa de relleu linterès i la necessitat de laplicació dalgorismes matemàtics en lestudi dels potencials evocats, que siguin capaços daugmentar la resolució espacial, destudiar la dinàmica de les fonts que generen els potencials evocats, i de comparar diferències en la levolució temporal daquestes fonts per lestudi de del funcionament cerebral. A més, obre una via per estudiar les fonts dels components estadísticament independents dels potencials evocats estudiant els trials originals, evitant així la pèrdua dinformació relacionada amb lamitjat que tradicionalment sutilitza per lestudi dels potencials evocats. Finalment es demostra laplicabilitat dels nous enfocaments proposats tant en lestudi del funcionalisme cerebral normal, com en un trastorn mental de tanta transcendència com lalcoholisme.