La formació d'un enclau industrial. La indústria tèxtil llanera de Béjar (1680-1850)

Resumo

La tesi estudia la trajectòria de la indústria tèxtil llanera de Béjar (Salamanca) durant els segles XVIII i XIX. La localitat objecte d'estudi, un important centre tèxtil, és un bon laboratori per a l'anàlisi dels processos d'industrialització i desindustrialització, ja que la seva trajectòria ambivalent -Béjar aconseguí eludir el procés de desindustrialització que patiren bona part dels nuclis tèxtils castellans durant el vuit-cents, però va perdre posicions respecte la puixant indústria llanera catalana- planteja la doble pregunta del perquè del seu èxit relatiu en el context castellà i, alhora, la seva progressiva marginalització en el context de la indústria llanera espanyola.En la primera part, s'estudien les transformacions experimentades per la draperia de Béjar durant el segle XVIII. S'hi analitzen els canvis en el sistema gremial, en l'estructura i funcions de les empreses i en les relacions laborals, així com el paper del règim senyorial i de les polítiques dels ducs de Béjar en la trajectòria de la indústria. En la segona part, s'aborden els canvis que tingueren lloc durant la primera meitat del segle XIX, en les dècades inicials de la mecanització de. S'analitza l'evolució durant aquest període de la producció i dels mercats, el canvi tècnic, l'estructura de la classe empresarial i el mercat de treball.Els resultats subratllen la transcendència dels canvis institucionals i econòmics del set-cents: la substitució de les tradicionals corporacions artesanes per un únic gremi de fabricants, l'intens procés d'estratificació entre aquests darrers i el creixent control directe del procés productiu per part dels "amos del drap". Aquests processos dotaren la indústria local de major capacitat d'adaptació, en relació a altres nuclis tèxtils castellans, a les transformacions de la primera etapa de la mecanització. D'altra banda, però, el caràcter extremadament localitzat d'aquest procés -la progressiva configuració de Béjar com un enclavament industrial- limità les realitzacions industrials de la localitat i contribueix decisivament a explicar el seu fracàs relatiu respecte els nuclis catalans que durant el vuit-cents lideraran el sector tèxtil llaner espanyol.