Les locutores de ràdio a Catalunya, 1924-1939

  1. Espinosa Mirabet, Sílvia
Dirixida por:
  1. Armand Balsebre Director

Universidade de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 09 de decembro de 2008

Tribunal:
  1. Román Gubern Garriga-Nogues Presidente/a
  2. Xosé Soengas Pérez Secretario
  3. Joan Manuel Tresserras Gaju Vogal
  4. Jaume Guillamet Lloveras Vogal
  5. Albert Sáez Casas Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 224241 DIALNET lock_openDDD editor

Resumo

LES LOCUTORES DE RÀDIO A CATALUNYA, 1924-1939 demostra el paper preponderant que tingueren les primeres locutores de les emissores catalanes en la creació dels formats nous de programes, que després de la Guerra Civil quedarien consolidats: els magazines. Aquest treball especifica a més a més que les locutores de ràdio d'aquells anys foren en moltes estacions, les úniques veus que els oients escoltaven durant la Guerra Civil, ja que molts locutors van de marxar al front o a l'exili.La història de la ràdio al nostre país sempre s'ha explicat relacionant-la amb noms d'individus, empresaris o tècnics, que foren considerats els pioners. Això és ben cert, però també ho és que la comunicació que la ràdio establia amb la seva minsa audiència, tan important d'altra banda, es feia, sovint, a través de veus femenines. Algunes d'aquestes veus han estat oblidades fins que aquesta recerca les ha pogut recuperar i situar al marc corresponent. Eren locutores que significaren el pal de paller de les estacions que en aquells dies operaven a Catalunya sota el distintiu EAJ que implicava que una estació de ràdio era comercial i local. Per les locutores treballar a la ràdio era el seu únic modus vivendi, cosa que no passava amb molts dels locutors que a més a més de col·laborar a la ràdio tenien les seves feines principals d'advocats, mestres o escriptors. Elles eren només locutores, les veritables professionals de la veu, i si abans de ser-ho havien estat actrius o cantants en fer-se locutores de ràdio deixen enrere el seu pas pels escenaris. Aquest comportament l'hem pogut registrar en totes les emissores de l'estudi tret de Ràdio Barcelona, on abans de la guerra les locutores també feien radioteatre o recitaven poesies.A partir d'una metodologia bàsicament qualitativa, basada sobre tot en Històries de Vida, la Tesi busca les antigues locutores per conèixer qui eren, com eren i què feien a la ràdio dels primeres temps (1924-1939) amb l'objectiu de reconstruir aquest fragment del nostre passat històric amb les aportacions que elles hi feren. És una Tesi exploratòria que es basa en unes preguntes d'arrencada. Per això hem fragmentat la recerca en 3 blocs temporals per observar en cada franja de temps si un locutor i una locutora feien la mateixa feina a la ràdio, i per conèixer exactament en què consistia aquesta feina1924-1930: Neix Ràdio Barcelona i per tant la ràdio a Catalunya1931-1936: La II República que afavoreix el creixement territorial de la ràdio i per tant l'engreixa programàticament.1936-1942: La guerra civil i els primers dies del franquisme que redibuixen tot el mapa radiofònic català.Després de 4 anys de treball de camp, més de 80 hores d'entrevistes a 54 persones vinculades al nostre objecte d'estudi, la història de la ràdio des d'una perspectiva de gènere, s'ha pogut establir la cronologia exacta de les que foren locutores de ràdio a Catalunya fins a principis dels anys 40, en alguna de les 12 emissores de ràdio que varen operar aquí durant aquell moment històric.Hem pogut diferenciar entre locutores, actrius de ràdio i col·laboradores i ubicar-les en el camp laboral al qual varen pertànyer en cada estació on van treballar. Hem pogut escriure el perfil i les semblances que tenien les locutores en cada moment històric. Hem conegut moltes dades inèdites fins ara com per exemple que la locutora de Ràdio Lleida, Maria Tersa va ser l'última locutora que parla per la republicana Ràdio Girona, o que a Ràdio Reus en plena Guerra Civil hi va treballar de locutora l'Antònia Sol, una noia que fins ara no s'havia relacionat mai amb aquella estació. Algunes de les locutores entrevistades varen morir en el decurs de l'elaboració de la Tesi i per tant el seu és l'últim testimoni enregistrat que ha quedat recollit.La recerca ha permès a més a més "trobar" un fragment de "La Paraula" de Ràdio Barcelona de 1934 que ha estat "perdut" des d'aleshores fins als nostres dies i que ens facilitat molt la feina de saber com sonava aquella ràdio antiga de la qual n'estem reescrivint la història sense documents sonors cosa inaudita i que no passa amb altres media audiovisuals com el cine o la televisió, que tenen arxius ben conservats i que permeten relatar les seves històries a partir de documents audiovisuals reals.Les primeres locutores de ràdio de Catalunya foren cronològicament des de 1924 fins els primers anys 40: -RÀDIO BARCELONA: MªCinta Balagué, Rosa Cotó, MªCarmen Martínez-Illescas Naveiras, MªCarme Nicolau, Enriqueta Benito i Enriqueta Teixidó.-RÀDIO CATALANA. Va tenir una anunciadora que lamentablement no hem pogut trobar.-RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA: Rosalia Rovira,MªTeresa Gay-Solà,Francina Boris, Carmen Espona , Mercedes Laspra.-RÀDIO TERRASSA. Antolina Boada.-RÀDIO SABADELL. Mercè Sorribas , Josefina Figueras.-RÀDIO REUS. Anònia Sol , Adelaida Òdena.-RÀDIO TARRAGONA. Montserrat Parés , Amalia Sanromá.-RÀDIO BADALONA. Ana Barbosa, María Escrihuela.-RÀDIO GIRONA. Paquita Boris, MªLluïsa Figa, Maria Tersa, Amalia Rexach.-RÀDIO LLEIDA. Aurora Tersa, Maria Tersa y Mercedes Gumbau.-RÀDIO VILANOVA. Núria Fraire, Candelaria Simón, Carmen Fernández.-RÀDIO MANRESA. Montserrat Calafell , MªMatilde Almendros.