Valoració de l'osteoporosi per mitjà de densitometria de mandíbula i d'ortopantomografia. Estudi clínic

Abstract

JUSTIFICACIÓ L¿osteoporosi és una malaltia d¿elevada incidència, malgrat això sols el 30% de les pacients està diagnosticada i el 10% rep tractament. En odontologia s'efectuen radiogràfics de forma rutinària, com les Ortopantomografies (OPG). Hi ha diferents indicadors en les radiografies que poden detectar la presència baixa DMO a la mandíbula en fases primerenques. INTRODUCCIÓ L¿osteoporosi es defineix com un trastorn esquelètic caracteritzat per un compromís de la resistència òssia que predisposa a un major risc de fractura. És la malaltia metabòlica òssia més prevalent als països desenvolupats i la seva incidència augmenta amb l¿edat i afecta sobre tot a les dones. La importància clínica i social de la malaltia radica en les fractures, que són, per principalment la fractura vertebral, la fractura de maluc i la fractura distal de l¿avantbraç, amb unes conseqüències socials i personals molt importants. Davant d'un pacient amb sospita d'osteoporosi, hi ha que fer una correcta anamnesi, una exploració física unes exploracions complementàries, entre les que destaca la Densitometria òssia. S¿analitza la columna lumbar i el fèmur proximal. Per tal d¿avaluar el grau d¿afectació òssia, els resultats s¿expressen en nombre de desviacions estàndards (DE) respecte als valors mitjans de la població de 20 a 40 anys del mateix gènere del pacient avaluat (T-score). Segons l'OMS s'estableixen tres categories diagnòstiques, Normal: valors superiors a -1 de T-score; Osteopènia: entre -1 y -2,49 de T-score; i Osteoporosi: igual o inferior a -2,5 de T-score. L'objectiu del tractament de l'osteoporosi és la reducció del nombre de fractures. HIPÒTESI Les pacients amb osteoporosi/osteopènia diagnosticades per mitjà de densitometria de maluc i columna lumbar tenen una disminució de la massa òssia de la mandíbula diagnosticada per DXA de mandíbula i correlacionada amb alteracions morformètriques de l¿ortopantomografia. OBJECTIUS Avaluar si la mandíbula te un comportament similar a la resta dels ossos de l¿organisme en quant a la disminució DMO OBJECTIUS SECUNDARIS: Relacionar les dades obtingudes en les densitometries de la mandíbules i les de columna lumbar i maluc. Analitzar el diferents índex mandibulars a les OPG i la seva relació amb la baixa densitat mineral òssia de l¿organisme. Valorar la relació entre la baixa densitat mineral òssia i les malalties orals, les pèrdues dentàries i la periodontitis. PACIENTS I MÈTODE Sobre 137 pacients es va realitzar un estudi de disseny observacional descriptiu tranversal. VARIABLES Es van analitzar variables de: Dades generals de la mostra. Dades relacionades amb el risc de fractura. Dades de salut oral i exploració bucodental. Exàmens radiogràfics: Ortopantomografies: Índex mandibulars radiomorfomètrics i visuals. Dades densitomètriques: densitometries de coll de fèmur i columna lumbar; densitometries de la mandíbula. RESULTATS Els resultats més significatius van ser els següents: Comparant els índex de les ortopantomografies i el grau d'afectació òssia (normal, osteopènia i osteoporosi) segons les densitometries de columna lumbar i maluc hem trobat que: La disminució del gruix de la cortical inferior de la mandíbula implica una disminució de la Densitat Mineral Òssia (DMO) de la columna lumbar. En quan a l'índex d'estimació visual de la reabsorció de la cortical inferior mandibular, nosaltres hem trobat que les pacients considerades com a normals tenien majoritàriament la categoria C1 (no tenen reabsorció de la cortical inferior), i les osteopèniques i osteoporòtiques en la categoria C2 (tenen reabsorció de la cortical inferior). Comparant els resultats de les densitometries de la mandíbula i el grau d'afectació òssia segons les densitometries de columna lumbar i maluc: Les variacions en l¿afectació òssia (normal, osteopènia i osteoporosi) obtingudes a la densitometria de la columna lumbar es relacionarien amb les obtingudes a la densitometria de la mandíbula, de manera que quan disminueix la DMO a columna lumbar, també ho fa a la mandíbula. CONCLUSIONS La mandíbula té un comportament densitomètric similar a altres dels ossos de l¿organisme. Els resultats obtinguts a les densitometries de la mandíbula es relacionen amb els obtinguts a la columna lumbar en la nostra població i no es relacionen amb les de maluc al comparar les DMO. Els índex radiològics descrits a les OPG podrien fer-se servir com a indicadors de necessitat de fer una densitometria òssia en pacients que no tinguin altres factors de risc i podrien passar inadvertits. No hem trobat relació entre la baixa densitat mineral òssia i les malalties orals les pèrdues dentàries i la periodontitis.