Hominin-carnivore interaction during the pleistocenedevelopment of new methods for the study of human behavior through a transdisciplinary and evolutionary approach

  1. CAMARÓS PÉREZ, EDGAR
Dirixida por:
  1. Jordi Rosell Ardèvol Director
  2. Florent Rivals Co-director

Universidade de defensa: Universitat Rovira i Virgili

Fecha de defensa: 12 de xaneiro de 2016

Tribunal:
  1. Nicholas J. Conard Presidente/a
  2. Maria Saña Seguí Secretario/a
  3. José Yravedra Sainz de los Terreros Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 454041 DIALNET lock_openTDX editor

Resumo

La present Tesi Doctoral versa sobre l’estudi de la interacció entre hominins i carnívors durant el Pleistocé. L’objectiu principal de la recerca és utilitzar aquesta interacció per a entendre i recuperar arqueològicament el comportament humà modern i complex. En aquest sentit, les diferents formes d’interacció que els humans varen desenvolupar en el passat amb els grans carnívors és analitzada mitjançant diferents enfocs i mètodes. Tot això, presentat com a una Tesi per compendi d’articles científics publicats, proporciona una visió general de la complexa relació entre hominins i carnívors durant el Pleistocé, així com una proposta metodològica per a recuperar arqueològicament el comportament humà. Les formes d’interacció analitzades, ja sigui mitjançant una aproximació experimental, actualita o arqueològica són: a) l’alternança en l’ús de les coves com a hàbitat; b) la cacera de carnívors; c) l’ús dels carnívors coma recurs àmpli; d) els hominins coma víctimes d’atacs de carnívor i e) la domesticació, així com les consequències que cada forma d’interacció implica (p.ex., accès primàri o secundàri a les carcasses animals o els hominins com a pressa dels carnívors). A nivell històric, la Tesi Doctoral aporta una visió original sobre l’evolució de la interacció entre hominins i carnívors del PaleolíticMitjà al Superior, així comla idea de com de complexe i constant és aquesta interacció i el que implica en l’evolució humana. Els diferents materials arqueològics analitzats per a la present investigació provenen de diferents jaciments de l’Europa Occidental (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Grècia).