El lèxic de l'alimentació en la Catalunya Altmedieval

Abstract

Aquesta tesi doctoral, emmarcada dins del projecte del Glossarium Me- diae Latinitatis Cataloniae (UB{CSIC), t com a objecte d'estudi el lxic referent a l'alimentaci que es troba en la documentaci llatina del territori lingstic catal dels segles IX-XII. Aquesta documentaci conforma un corpus molt ampli (ms de 22.000 documents) i de tipologia molt diversa: dona- cions, vendes, contractes agraris, testaments, inventaris, judicis, convenis, juraments de delitat i judicials, actes de consagraci d'esglsies, etc. El buidatge d'aquestes fonts ha perms registrar 194 mots que denomi- nen aliments o estris per a cuinar, servir, menjar o emmagatzemar aliments. Aquests mots es presenten, en el treball, dividits en dos grans blocs: \Ali- ments" i \Estris". Pel que fa al primer apartat, s'han registrat termes que denominen genricament el concepte d'aliment i beguda i, ms espec cament, termes referents a productes vegetals, que sn cereals (i productes elaborats a partir de cereals, com farina, pans i dolos), hortalisses, llegums, fruits i fruites, aix com mots que denominen animals i productes d'origen animal, espcies i condiments, guisats i begudes. Pel que fa al segon bloc, s'han rec- ollit termes que designen, en sentit genric, un conjunt determinat d'estris, aix com termes espec cs referents a estris de la bateria de cuina, estris de la llar de foc, plats i bols, copes i gerres, estris de la coberteria, estris varis d'elaboraci i recipients d'emmagatzematge i transport. Les veus aplegades es presenten sistemticament en entrades o txes que presenten una mateixa estructura i on es fa un estudi exhaustiu del mot, parant especial atenci en l'aspecte etimolgic, semntic, morfolgic i evolutiu (dins del territori romnic). Essencialment, el lxic recollit est format per mots prpiament llatins, heretats d'etapes anteriors de la llengua, per s'hi registren tamb innova- cions lxiques (mots de nova creaci o prstecs d'altres llenges) i innovacions semntiques (mots ja existents que incorporen un nou signi cat). D'entre els primers, cal destacar la freqent aparici de catalanismes, ms o menys lla- tinitzats. Aix, la barreja constant del llat i la llengua romnica incipient d'aquest territori forneix una font primordial per al coneixement del catal en el seu perode preliterari, oferint, en mltiples ocasions, la primera dataci de mots que conformen el cabal lxic d'aquesta llengua.