Biòpsia selectiva del gangli sentinella en el carcinoma papil·lar de tiroideanàlisi morfològica i valor de la càrrega tumoral ganglionar

  1. Carmela Iglesias
Dirixida por:
  1. Óscar González López Director
  2. Santiago Ramón y Cajal Agüeras Director

Universidade de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Ano de defensa: 2020

Tribunal:
  1. Salvador Navarro Soto Presidente/a
  2. Laia Vernet Vegue Secretario/a
  3. José Manuel Cameselle Teijeiro Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 155747 DIALNET lock_openTDX editor

Resumo

El carcinoma papil•lar de tiroide (CPT) és el càncer tiroïdal més freqüent. Malgrat que el seu pronòstic és habitualment bo, alguns pacients presenten disseminació de la malaltia i recurrència. L’impacte pronòstic de l’afectació ganglionar cervical sembla relacionar-se amb la seva extensió. El sistema d’estratificació TNM és imprecís quantificant aquest grau d’afectació ganglionar. L’abordatge quirúrgic de les metàstasis limfàtiques en el CPT és controvertit. Les recomanacions vigents proposen realitzar buidament ganglionar als malalts amb metàstasis demostrades i en situacions de risc de mal pronòstic. Per tant, resulta clau conèixer amb precisió l’estat ganglionar real. Amb aquest objectiu s’ha proposat la tècnica de la biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS), comú en d’altres carcinomes. Aquesta metodologia pressuposa, per a cada tumor, una seqüència d’afectació limfàtica previsible. Això permet un abordatge quirúrgic més dirigit i centrar els esforços en l’anàlisi morfològica exhaustiva dels ganglis amb major probabilitat d’afectació. És fonamental que el diagnòstic intraquirúrgic de l’estat ganglionar sigui el més acurat possible, evitant falsos negatius. Per a minimitzar els errors diagnòstics de la morfologia convencional, s’ha implementat en el càncer de mama l’assaig molecular OSNA (One-Step Nucleic Acid Amplification). És un assaig quantitatiu, reproduïble i fiable, alternatiu a la histologia i que pot resoldre els errors diagnòstics de la morfologia. Alhora, estratifica el resultat depenent de la càrrega tumoral (negatiu, micrometàstasi o macrometàstasi). La present tesi doctoral ha estat estructurada en 4 articles científics i ha tingut com a objectiu final demostrar tant l’efectivitat de la BSGS en el CPT, escassament reportada, com avaluar per primera vegada la implementació d’OSNA en aquest context. El primer treball va demostrar, en una sèrie de 43 pacients, els bons resultats de la BSGS amb anàlisi intraoperatòria convencional (citologia/histologia), permetent millorar l’estratificació ganglionar i demostrant metàstasis ocultes en ›50% dels casos. Va evidenciar el problema dels falsos negatius, fet que ens va suggerir la necessitat de cercar un sistema d’anàlisi alternatiu. El segon treball va pretendre, buscant una solució al problema, testar l’aplicabilitat d’OSNA per a l’anàlisi dels ganglis en el CPT. Es va plantejar un estudi preliminar comparatiu amb OSNA i morfologia convencional en paral•lel per a la valoració dels ganglis ressecats en 5 pacients amb evidència clínica de metàstasis. Un cop demostrada l’aplicabilitat d’OSNA en aquests ganglis, ens vàrem plantejar un tercer treball amb l’objectiu d’avaluar definitivament l’impacte de la introducció d’OSNA intraoperatori en una sèrie de 35 pacients sense evidència clínica de metàstasi. L’estudi va demostrar que el binomi BSGS+OSNA era factible. Addicionalment, la naturalesa quantitativa de l’assaig ens permeté plantejar un abordatge quirúrgic personalitzat depenent de la càrrega tumoral en el gangli sentinella. Finalment, el quart treball comparava amb OSNA algunes dades morfològiques proposades com a criteris de càrrega metastàtica ganglionar i qüestionava, segons aquesta metodologia, la validesa d’alguna d’elles. En resum, la tesi demostra l’aplicabilitat clínica d’OSNA per a millorar el rendiment de la BSGS en CPT. Addicionalment, OSNA permet un millor coneixement del potencial oncològic real de les metàstasis, aportant un valor quantitatiu i estandarditzable. A dia d’avui, tot i que les dades presentades son prometedores i encoratgen a no abandonar aquesta línia de recerca, el paper definitiu d’OSNA com a peça integrant dels algoritmes de maneig clínic en el CPT és un camp encara per explorar.