La competencia d'indagacio i la seva avaluacio en els estudiants de batxillerat

Resumo

Aquesta tesi analitza les dificultats dels estudiants quan realitzen activitats d’indagació científica. L’àmbit de la recerca està situat en la indagació com a contingut i s’emmarca en la perspectiva que considera la competència d’indagació com a essencial per aconseguir la competència científica. Els referents considerats se centren en l’avaluació de la competència d’indagació, tant per descriure’n les habilitats que la caracteritzen, com per posicionar-se en la línia que aposta per avaluar conjuntament les dues dimensions de l’ensenyament de la ciència, els continguts científics i les pràctiques científiques. El primer objectiu de recerca es proposava identificar les dificultats dels batxillers en la realització del treball de recerca oberta i autònoma, prescriptiu a Catalunya, una activitat paradigmàtica per a l’assoliment de la competència d’indagació. Per fer-ho es van analitzar les memòries dels treballs d’un grup d’estudiants d’un institut públic de Girona i es va recollir informació assistint a les presentacions orals. També es van recollir les propostes de preguntes investigables fetes per un altre grup d’estudiants a l’inici del treball. Per codificar aquestes produccions dels estudiants es va desenvolupar una rúbrica jerarquitzada que permetia estandarditzar l’avaluació i fer-la més objectiva. Els resultats mostren que les dificultats comencen amb la identificació de preguntes investigables; és igualment freqüent la tendència a formular les hipòtesis com a simples prediccions; també són remarcables les dificultats en la proposta de dissenys metodològics coherents amb les preguntes i les hipòtesis formulades, així com les dificultats en la identificació de les variables implicades en la investigació realitzada. El segon objectiu volia identificar les dificultats de l’alumnat en activitats d’aula d’indagació simulada. Amb aquesta finalitat es van preparar deu qüestionaris que, prenent com a context la descripció d’una investigació, plantegen preguntes relacionades amb habilitats d’indagació com ara la identificació de preguntes investigables, la formulació d’hipòtesis o el disseny de metodologia, i que impliquen la mobilització de coneixement conceptual. Un dels qüestionaris, que descriu una investigació relacionada amb la cinètica enzimàtica, es va passar a un grup d’estudiants de segon. I utilitzant el conjunt dels deu qüestionaris, es va dur a terme un procés d’avaluació formativa amb la col•laboració d’estudiants voluntàries que els van respondre per escrit i van mantenir posteriorment un diàleg amb la investigadora per comentar i revisar les seves respostes. Els resultats mostren que les dificultats identificades en la realització d’activitats d’indagació simulada no són menors que les mostrades pels estudiants en la realització del seu treball de recerca i sembla que evidencien la poca presència de la indagació en les activitats habituals d’ensenyament. El tercer objectiu pretenia analitzar de quina manera és considerada la competència d’indagació en els exàmens de biologia de les PAU, ja que si un procés condiciona l’ensenyament i l’aprenentatge en el batxillerat aquest és l’examen de selectivitat de la matèria. Per això es van examinar les característiques de les qüestions dels exàmens de biologia del 2011 al 2015, per identificar com aborden l’avaluació de la indagació i quina relació evidencien entre coneixement conceptual i coneixement procedimental; i també es van examinar els resultats d’una mostra estudiants de les convocatòries de juny de 2013, 2014 i 2015. Es va constatar que aquests exàmens, tot i que contextualitzats i competencials, avaluen de manera separada els conceptes de la ciència i les habilitats d’indagació i es va evidenciar la significativitat reduïda de la informació que els seus resultats aporten en relació a la competència d’indagació científica dels preuniversitaris, perquè tenen poca capacitat de discriminació.