Arqueología funeraria andalusí en Cataluña y la provincia de Castellón. Un estado de la cuestión

  1. Olivé-Busom, Júlia 1
  2. Kirchner, Helena 1
  3. López-Costas, Olalla
  4. Márquez-Grant, Nicholas 2
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

  2. 2 Cranfield University
    info

    Cranfield University

    Cranfield, Reino Unido

    ROR https://ror.org/05cncd958

Revista:
Arqueología y territorio medieval

ISSN: 1134-3184 2386-5423

Ano de publicación: 2020

Número: 27

Páxinas: 235-267

Tipo: Artigo

DOI: 10.17561/AYTM.V27.5395 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Arqueología y territorio medieval

Resumo

This paper presents a review of the archaeological and historical knowledge on Andalusian settlement in Catalonia as obtained through the funerary record.  A comparison is also made with the province of Castellón. This study also contains new data regarding the cemetery of Plà de Almatà (Balaguer) and cemeteries from Vall d’Uixó (Castellón). Catalonia was part of the Upper Frontier of al-Andalus, and as such its settlement patterns were different to the rest of Šarq al-Andalus, represented by the province of Catellón. Funerary archaeology and physical anthropology provide useful and unique tools to study these features and patterns. Although taphonomic aspects of skeletal preservation and the amount of excavation activity have influenced the available funerary record, historical processes cannot be overlooked. For this current study, an exhaustive review of the literature and available data from these regions has been undertaken with the aim of providing a broader interpretation of the period and recommendations for future research.

Referencias bibliográficas

  • ABAD, Concepción y GONZÁLEZ, Ignacio (2008): “Los enterramientos reales de Córdoba y el particularismo religioso andalusí en el contexto de la arquitectura funeraria islámica hasta el siglo X”. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 20, pp. 7-18.
  • ACIÉN, Manuel (1978): “Estelas cerámicas epigrafiadas en la alcazaba de Málaga. Baetica”. Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 1, pp. 273-278.
  • AGUAROD, Carmen; ESCUDERO, Francisco; GALVE, María Pilar; MOSTALAC, Antonio (1991): “Nuevas perspectivas de la arqueología urbana del período andalusí: La ciudad de Zaragoza (1984-1991)”, Aragón en la Edad Media. 9, 445-491.
  • AGUILELLA, Gustavo (s.f.): Informe preliminar: Intervenció arqueològica en relació al «Proyecto Básico y de Ejecución: Fase II de Recuperación del PalauCastell de Betxí». Inédito.
  • Ajuntament de Lleida (2019): Plànol d’Arqueologia de Lleida. Disponible en: https://cartolleida.paeria.es/planol_arqueologia/ (Acceso: 3/12/2019).
  • ALFONSO, Joaquín (2003): Memòria excavació arqueològica en carrer Soroller nº5 (Onda, Castelló).
  • ALFONSO, Joaquín y ESTALL, Vicente (2002): Memòria excavació arqueològica en carrer Soroller nº3 (Onda, Castelló). Inédito.
  • ALFONSO, J., OLLER, A. y HERNÁNDEZ, R. (2006). Informe Preliminar excavación arqueológica de urgencia. Pl. El Pla, nº 1. Nova Casa de la Vila (Onda, Castellón). Inédito.
  • ÁLVAREZ, Honorio Javier y BENÍTEZ DE LUGO, Luís (2011): “Necrópolis tardoantigua e islámica de Mentesa Oretana (Villanueva de la Fuente, Ciudad Real)”. Espacio, tiempo y forma, 4, pp. 309-336. https://doi.org/10.5944/etfi.4.2011.10758
  • ARMENTANO, Núria y NOCIAROVÁ, Dominika (2012): Estudi de les restes humanes procedents de la Plaça R. Cabrera (Tortosa). Inédito.
  • ARMENTANO, Núria y NOCIAROVÁ, Dominika (2016): Estudi antropològic de les restes de la necròpolis andalusina de la Suda (Baix Ebre). Inédito.
  • AROLA, Roc y BEA, David (2002): “La vil·la romana de l'hort del Pelat (Riudoms, (Baix Camp)”. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 24, pp. 75-95.
  • ARQUER, Neus y COCH, Carme (2017): “Intervenció arqueològica d'urgència a la necròpolis andalusina del Palmar II (Borriol, Plana Alta)”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 35, pp. 203-211.
  • ASÓN, Ima y CARRERA, Juan Carlos (2016): “Un asentamiento andalusí de producción de ámbito rural en la cora de Balansiya”. Clio Arqueológica, 31, 1, pp. 26-52. https://doi.org/10.20891/clio.v31i2p26-52
  • BALLESTÍN, Xavier (1999): “L’anomenada frontera superior d’al-Andalus: al thaġr al a῾là i la resistència a la instrauració de la dawla dels Banū Marwān”. En: M. Barceló (Cord.), Musulmans i Catalunya, pp. 61-76. Barcelona: Empúries.
  • BARCELÓ, Miquel (1991a): “Assentaments berbers i àrabs a les regions del nord-est d'al-Andalus: el cas de l'Alt Penedès, Barcelona”. En P. Sénac (ed.), La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’Occident Chrétien, pp. 89-97. Madrid: Casa de Velázquez.
  • BARCELÓ, Miquel (1991b): “La cuestión septentrional: la arqueología de los asentamientos andalusíes más antiguos”. Aragón en la Edad Media, 9, pp. 341-354.
  • BARRACHINA, Amparo (2004-05): “La necròpolis islàmica de la plaça de l'Almudín. Sogorb (Alt Palància): estudi antropològic i cronològic”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, pp. 281-294.
  • BAZZANA, André y GUICHARD, Pierre (1978): “Les tours de défense de la huerta de Valence au XIIIe siècle”. Mélanges de la Casa de Velázquez 15, pp. 73-105. https://doi.org/10.3406/casa.1978.2264
  • BAZZANA, André y GUICHARD, Pierre (1981): “Irrigation et société dans l'Espagne orientale au Moyen Âge”. MOM Éditions, 2, 1, pp. 115-140.
  • BAZZANA, André; CRESSIER, Patrice y GUICHARD, Pierre (1988): Les châteaux ruraux d'al-Andalus: histoire et archéologie des ḥuṣūn du sud-est de l'Espagne. Madrid: Casa de Velázquez.
  • BELTRÁN, Jesús (2013): “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformación”. Quaderns d’Arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 9, pp. 16-118.
  • BENEDITO, Josep; CLARAMONTE, Mónica y DELAPORTE, Sandrine (2008): “Arqueología de la necrópolis andalusí del nuevo hogar "Verge del Lledó"(Castellón)”. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 463-474.
  • BENEDITO, Josep y MELCHOR, José Manuel (2018): “Las maqābir en el entorno rural de Castellón de la Plana: balance de los descubrimientos”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, pp. 185-201.
  • BIENES, JUAN JOSÉ (2006): “La necrópolis islámica de Herrerías”. Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 14, pp. 41-62.
  • BOSCH, Josep; FAURA, Josep Miquel y VILLABÍ, Maria del Mar (2004): “Intervenció arqueològica a l’àrea del Molinàs (Amposta, Montsià): Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament des del neolític fins a l’època andalusina a les terrasses de la zona de la desembocadura de l’Ebre”. Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, pp. 7-31. Accesible en: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/91699#page=1
  • BRUFAL, Jesús (2012): El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII): Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Pagès Editors.
  • CABRÉ, Dolors y CUGAT, Francesc (1986-87): “Estela i cementiri sarraïns de Riba-Roja (Ribera d’Ebre)”. Butlletí Arqueològic, 8-9, pp. 235-240.
  • CAMACHO, Cristina (2000): Informe preliminar de la Ronda Oeste de Córdoba. Yacimiento E. Polígono Industrial La Torrecilla, Córdoba. Inédito.
  • CAMATS, Anna; MONJO, Marta; MULET, Martay SOLANES, Eva (2015): El Pla d´Almatà (Balanguer, la Noguera): de campament militar a medina. Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 2, pp. 623-634. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • CASABÓ, Josep (1997): Honori Garcia: El personatge, l‘Época i el Centre. Castellón: Diputació de Castelló.
  • CASAL, María Teresa (2001): “Los cementerios musulmanes de" Qurtuba". Anales de Arqueología Cordobesa, 12, pp. 283-313
  • CHAMBERLAIN, Andrew (2009): “Archaeological demography”. Human Biology, 81, 3, pp. 275-287. https://doi.org/10.3378/027.081.0309
  • CHAVARRÍA, Alexandra (1999): “El Món rural al llevant de la Tarraconense durant l'antiguitat tardana”. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, pp. 15-32.
  • CHAVET, María; SÁNCHEZ, Rubény PADIAL, Jorge (2006): “Ensayo de rituales de enterramiento islámicos en Al-Andalus”. Anales de Prehistoria y Arqueologia, 22, pp. 149-161.
  • CHÁVET, Maríay SÁNCHEZ, Rubén (2013): “Los cementerios musulmanes: la huella en la arqueología del Hadiz de los pájaros verdes: El destino de las almas antes del juicio final. El caso de la maqbara de la iglesia del Carmen, Lorca”. Estudios sobre Patrimonio, Cultura y Ciencias Medievales, 15, pp. 61-80.
  • CLARAMONTE, Mónica; DELAPORTE, Sandriney LÓPEZ, Fernando (2017): Introducción al poblamiento rural de la Madīna Buryena. El cementerio de Calatrava. Borriana: Ayuntamiento de Borriana.
  • COLLASTRO, Octavioy NIETO, Emilio (2008): “Memoria de la excavación arqueológica realizada en el yacimiento "Sant Jaume de Fadrell": dentro del proyecto de construcción de la nueva carretera de acceso al puerto de Castellón”. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 399-435.
  • CURA, Miquel (1999): “Excavación de urgencia en una necrópolis tardoislámica en Fuentes de Ayodar (Alto Mijares)”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 20, pp. 385-387.
  • CURTO, Albert; LORIENTE, Ana; MARTÍNEZ, María Rosarioy ROS, Elisa (1984-85): “Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa (Baix Ebre)”. Tribuna d'Arqueologia 1984-1985, pp.115-120. Accesible en: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2011/08/29/tribuna1984-1985/
  • DUARTE, Francesc Xavier (2009): Arqueología funeraria en Morella (Els Ports, Castelló): 1994-2007. Actas del IX Congreso Nacional de Paleopatología. Investigaciones histórico-médicas sobre salud y enfermedades en el pasado, pp. 79-96. Morella: Ayuntamiento de Morella.
  • DUARTE, Francesc Xavier; LOZANO, Luísy VALCÁRCEL, Ángel (2010): Plaza del Almudín, 1. Sogorb. Memória Arqueológica. Inédito.
  • DUARTE, Francesc Xavier; PÉREZ, Ramiroy ARASA, Ferran (2019): Memòria científica: La Moleta dels Frares, Forcall (Ports, Castelló). Inédito.
  • DUDAY, Henri; CIPRIANI, Ana Mariay PEARCE, John (2009): The archaeology of the dead: lectures in archaeothanatology. Oxford: Oxbow Books. https://doi.org/10.2307/j.ctt1cd0pkv
  • EIROA, Jorge Alejandro (2012): “Pasado y presente de la arqueología de las alquerías”. Imago Temporis Medium Aevum, 6, pp. 386-406.
  • ERITJA, Xavier (1998): De l‘Amunia a la Turris: organització de l‘espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida: Universitat de Lleida.
  • ESCO, Carlos; GIRALT, Josepy SÉNAC, Philippe (1988): Arqueología islámica en la Marca Superior de al-Andalus. Huesca: Diputación Provincial de Huesca.
  • ESTEVE, Francesc (1999): Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l'Ebre. Amposta: Museu del Montsià y Ayuntamiento de Amposta.
  • FERRÉ, Ramon; NAVARRO, Sergiy SARDÀ, Helena (2017): “Sepulcres i enterraments a la Dertosa tardoantiga. Les excavacions del carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 35, pp. 185-202.
  • FIERRO, Maribel (2000): “El espacio de los muertos: fetuas andalusíes sobre tumbas y cementerios”. En: P. Cressier, M. Fierro y J.-P. van Stävel (eds.), L’urbanisme dans l’Occident médiéval au Moyen Age: aspects juridiques, pp. 153-190. Madrid: CSIC.
  • FLORS, Enric (2009): “Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo”. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8.
  • FOLLIERI, Maria; ROURE, Joan Maria; GIARDINI, Mario; MAGRI, Donatella; NARCISI, Biancamaria ; PANTALEÓN-CANO, José e YLL, Errikarta Imanol (2000): “Desertification trends in Spain and Italy based on pollen analysis. P. Balabanis”. En D. Peter, A. Ghazi y M. Tsogas (eds.), Mediterranean Desertification Research results and policy implications, pp. 33-44. Huelva: Asociación Española para el Estudio del Cuaternario.
  • FORCADELL, Toniy VILLALBÍ, Maria del Mar (1999): La necròpolis andalusina del Mas del Torril (La Sénia-Montsià). Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval. Departament de Cultura.
  • FORCADELL, Toni; VILLALBÍ, Maria del Mary ALMUNI, Victòria (2005): “El poblament andalusí al riu Sénia”. Recerca. 9, pp. 121-167.
  • FRESQUET, Belén (2014): “Aproximación a los caminos de Onda durante el siglo XIII: comunicación y relación entre una población y su área de influencia”. Revista del CEHGR, 26, pp. 381-408.
  • FUERTES, Maribel (en prensa): “La necròpoli alt medieval del riu Galligants. Els enterraments sota ritual islàmic a la ciutat de Girona”, VI Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya: Lleida, 29 de noviembre-1 de diciembre de 2018.
  • GALVE, Pilary BENAVENTE, José Antonio (1989): “La necrópolis islámica de la Puerta de Toledo de Zaragoza”. Actas del III Congreso de Arqueología Medieval Española, 2, pp. 383-390. Madrid: Asociación Española de Arqueología Medieval.
  • GARCÍA, Joan Eusebi; GIRALT, Josep; LORIENTE, Ana y MARTÍNEZ, Joan (1998): “La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X): Tortosa, Lleida i Balaguer”. En M. Miquel y M. Sala (coords.), L’Islam i Catalunya, pp. 137-165. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània.
  • Generalitat de Catalunya (2019): Permisos d’intervenció arqueològica i paleontològica. Accesible en: http://pinter.cultura.gencat.cat/ (Acceso: 3/12/2019)
  • GIRALT, Josep (1984): “L'ocupació andalusina”. En Enciclopèdia Catalana (ed.), Catalunya Romànica XVII, pp. 24-28. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • GIRALT, Josep (1991): “Fortificacions andalusines a la Marca Superior d’alAndalus: aproximació a l’estudi de la zona nord del districte de Lleida”. En: P. Sénac (ed.) La Marche Supérieure d’Al Andalus et l’Occident Chrétien, pp. 67-76. Madrid: Casa de Velázquez.
  • GIRALT, Josep; BENSENY, Josepy CAMÍ, Àlex (1995): “Intervencions arqueològiques al pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)”. Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, pp. 107-123. Accesible en: http://museucn.com/uploads/files/pdf_s/Pla_Almata_Tribuna1993-1994.pdf
  • GLEIZE, Yves; MENDISCO, Fanny; PEMONGE, Marie-Hélène; HUBERT, Chirstophe; GROPPI, Alexis; HOUIX, Bertrand; DEGUILLOUX, Marie-France y BREUIL, Jean-Yves (2016): “Early medieval Muslim graves in France: First archaeological, anthropological and palaeogenomic evidence”. PloS one. 11, 2, p.e0148583. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0148583
  • GRANADOS, Josep Orioly RODÀ, Isabel (1993): “Barcelona a la baixa romanitat”. Actes del III Congrés d’Història de Barcelona 1, pp. 25-46. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.
  • GRIÑÓ, Damià (2008): Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada a l’entorn de l’Ermita de Sant Blai (Tivissa, Ribera d’Ebre). Inédito.
  • GRIÑÓ, Damià; CAMARASA, Vanessa y BUSQUETS, Cesc (2011): “Mas Catxorro, la transformació d’una vil·la romana en un assentament i necròpolis rural altmedieval (Benifallet, Baix Ebre)”. Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 2, pp.131-140.Tarragona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval y Ajuntament de Tarragona.
  • GUICHARD, Pierre (1989): “A propos des rahals de l’Espagne Orientale”. Miscelánea Medieval Murciana, 15, pp. 9-23.
  • GURRERA, Miquel (2013): Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència a la Clapissa - Partida dels Masets. Memòria Número 11185. Accesible en: http://www.calaix.cat/handle/10687/421770
  • GUTIÉRREZ, Francisco Javier; LALIENA, Carlosy PINA, Miriam (2016): “La maqbara medieval de Tauste, primeras investigaciones”. Actas del I Coloquio de Arqueología y Patrimonio de Aragón, pp. 433-442. Zaragoza: Colegio de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras de Aragón.
  • HANDLER, Jerome (1996): “A prone burial from a plantation slave cemetery in Barbados, West Indies: Possible evidence for an African-type witch or other negatively viewed person”. Historical Archaeology, 30, 3, pp. 76-86. https://doi.org/10.1007/BF03374222
  • HODGSON, Jesslyn (2013): “Deviant Burials in Archaeology”. Anthropology Publications, 58.
  • INIA (2009): Memoria INIA 2009. Insitituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria.
  • INSKIP, Sarah; CARROLL, Gina; WATERS-RIST, Andrea; LÓPEZ-COSTAS, Olalla (2019): “Diet and food strategies in a southern al-Andalusian urban environment during Caliphal period, Écija, Sevilla”. Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 8, pp. 3857-3874. https://doi.org/10.1007/s12520-018-0694-7
  • JÁRREGA, Ramon (2013): “Crisi i canvis estructurals a la Hispània oriental entre l’alt imperi romà i l’antiguitat tardana”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 23, pp. 219-266.
  • JORDANA, Xaviery MALGOSA, Assumpció (2003): Informe de la intervenció antropológica (Ref.; 95-03) a l’antic mercat del Born (Barcelona). Servei d’Arqueologia – ICUB. Inédito.
  • LABARTA, Ana; LÓPEZ, Immaculaday LÓPEZ, Agustín (2015): “Anillos y cornalinas de época califal hallados en cuatro enterramientos cordobeses”. Anales de Arquelogía Cordobesa, 25-26, pp. 255-278.
  • LIÑÁN, María; CARRASCO, Joaquíny GUIJARRO, Eladio (2014): “Fósiles y minerales en la obra de Avenzoar (Ibn Zuhr), médico sevillano del siglo XII”. Naturaleza aragonesa: revista de la Sociedad de Amigos del Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza, 31, pp. 54-59.
  • LÓPEZ, Urbano (2009): “El cementerio islámico de la Alameda de Hércules de Sevilla: últimos hallazgos”. Caetaria: revista bianual de Arqueología, 6, pp. 255-276.
  • LORIENTE, Ana; GIL, Isabely PAYÀ, Xavier (1997): “Un exemple del model urbà andalusí: Medina Larida. L'aportació de l'arqueologia urbana al món àrab”. Revista d'Arqueologia de Ponent, 7, pp. 77-106.
  • LOZANO, Luís; GARIBO, Joany VALCÁRCEL, Ángel (s.f.): “Fichas de la intervención en C/Llentisco, Vall de Almonacid”. Inédito.
  • MAGALHÃES, Bruno; LOPES, Celiay SANTOS, Ana Luisa (2017): “Differentiating between rhinosinusitis and mastoiditis surgery from postmortem medical training: A study of two identified skulls and hospital records from early 20th century Coimbra, Portugal”, International Journal of Paleopathology. 17, pp. 10-17. https://doi.org/10.1016/j.ijpp.2017.03.002
  • MARKALAIN, Juli (1987): “Segona campanya d'excavacions a la plaça d' Alfons XII (Tortosa, Baix Ebre)”. Accesible en: https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem 309_web.pdf.pdf
  • MARTÍN, Rafael y PALOMAR, Vicente (1999): Las fortificaciones de Segorbe a lo largo de la Historia. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe.
  • MARTÍNEZ, Joan (2000): “La necròpolis andalusina de la Plaça R. Cabrera (Tortosa)”. Nous Col·loquis, 4, pp. 73-84.
  • MELCHOR, José Manuely BENEDITO, Josep (2018): “Estudio general de las maqābir de la Madīna Buryena (Burriana, Castellón)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, pp. 203-216.
  • MENCHÓN, Josep (2010): “De l’ager Tarraconensis a la marca extrema d’Alandalús. Algunes reflexions entorn al (des) poblament del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat entre l’antiguitat tardana i la conquesta feudal”. Actes del Simposi internacional: Paisatge, poblament, cultura material i història/Ager Tarraconensis, pp. 57-73. Tarragona: ICAC.
  • MENCHÓN, Josep (2015): “La ciutat de Tarragona entre l'antiguitat tardana i els segles XII-XIII. La recuperació d'un espai urbà”. Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 1, pp. 83-116. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.
  • DE MIGUEL, María Paz; MARTÍN, T., BIENES, Juan José; GALÁN, Juan Antonio; GRASES, Feliciano; COSTA, Antònia y NAVÍO, V. (2011): “Dos embarazadas de la maqbara de la Calle Herrerías (Tudela, Navarra) (s. IX-XI)”. Paleopatología: ciencia multidisciplinar, pp. 587-599.
  • DE MIGUEL, María Paz (2016): La maqbara de Pamplona (s. VIII). Aportes de la osteoarqueología al conocimiento de la islamización en la Marca Superior. (Tesis doctoral). Alicante: Universidad de Alicante. Recuperado de: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/54212?locale=ca
  • MILNER, George; WOOD, Jamesy BOLDSEN, Jesper (2018): “Paleodemography: problems, progress, and potential”. En M. A. Katzenberg y A. L. Grauer (eds.), Biological Anthropology of the Human Skeleton, pp. 593-633. New Jersey: John Wiley & Sons. https://doi.org/10.1002/9781119151647.ch18
  • MORAÑO, Isabel; GARCÍA, José Maríay APARICI, Joaquín (2007): “El Castell d'Artana (Artana, Castellón): primeras campañas de excavaciones arqueológicas”. Boletín de Arqueología Medieval, 13, pp. 99-123.
  • MORAÑO, Isabely GARCÍA, José María (s.f.): Informe preliminar. Excavación arqueológica en el solar Plaza del Raval de San Jose (Onda). Inédito.
  • MORERA, Jordi; PISA, Tatianay CUBO, Adrià (s.f.): Informe dels treballs arqueològics realitzats al jaciment de Vilardida, Vilarodona. Inédito.
  • NAVARRO, Julio (1985): “El cementerio islámico de San Nicolás de Murcia. Memoria preliminar”. Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española, 4, pp. 7-47. Huesca: Departamento de Cultura y Educación.
  • NEGRE, Joan (2013): De Dertosa a Ṭurṭūša. L'extrem oriental al Thaġr al a῾là en el context del procés d'islamització d'al-Andalus. (Tesis doctoral). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de: https://www.tdx.cat/handle/10803/116319#page=1
  • NOLLA, Josep Maria (2013): “La ciutat entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana (segles V-XI)”. En Arxiu Municipal (ed.), Girona. Construir la ciutat I, pp. 71-84. Girona: Ajuntament de Girona,
  • NOVERINT (2017): Informe preliminar. Seguimiento arqueológico. Actuación de mejora de la calle Virgen del Rosario (Morella). Inédito.
  • OLCINA, Manuel; TENDERO, Evay GUILABERT, Antonio (2008): “La maqbara del Tossal de Manises (Alicante)”. Lucentum. 27, pp. 213-227. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2008.27.17
  • OLIVER, Arturo (2008): “Arqueología urbana a Castelló”. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 387-398.
  • ORTEGA, Julián (2018): La conquista islámica en la Península Ibérica. Una perspectiva arqueológica. Madrid: La Ergástula.
  • PALET, Josep Maríay RIERA, Santiago (2009): “Activitats agràries i modelació antròpica en el territori de la colònia Barcino: aproximació desde l’arqueomorfologia i la palinologia”. En J. Guitart y C. Carreras (coords.), Barcino 1, pp. 131-140. Barcelona: ICAC.
  • PÉREZ, Ramiro; DUARTE, Francesc Xaviery ARASA, Ferran (2015): “Novena campanya d'excavacions a la ciutat romana de Lesera”. Saguntum, 47, pp. 269-273.
  • POLO, Manuel; CRUZ, Evay COCH, Carme (2008): “Bioantropología de la necrópolis hispano-musulmana del nuevo hogar ‘Verge del Lledó’(Castellón)”. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 475-488.
  • POLO, Manuel; GARCÍA-PRÓSPER, Elisa; MELCHOR, José Manuely BENEDITO, Josep (2013): Paleopatologia en tres conjuntos funerarios medievales de Burriana (Castellón). Actas del XI Congreso Nacional de Paleopatología, pp. 573-598. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • PONCE, Juana (2002): “Los cementerios islámicos de Lorca. Aproximación al ritual funerario”. Revista de la Asociación de Amigos del Museo Arqueología de Lorca, 1, pp. 115-147.
  • PREVEDOROU, Eleana; DÍAZ-ZORITA, Marta; ROMERO, Alejandro; BUIKSTRA, Jane; DE MIGUEL, María Pazy KNUDSON, Kelly (2010): “Residential mobility and dental decoration in Early Medieval Spain: results from the eighth century site of Plaza del Castillo, Pamplona”. Dental Anthropology, 23, 2, pp. 42-52. https://doi.org/10.26575/daj.v23i2.74
  • PUIG, Martí (2014): Arqueologia funerària islàmica a Catalunya. (Trabajo de fin de Máster). Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de: https://prezi.com/8uxgch9ghedp/arqueologia-funeraria-islamica-a-catalunya/
  • PUIG, Martí (2015): “La necròpolis islàmica de l'area del Mercat del Born (Barcelona)”. Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 1, pp. 513-524. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.
  • PUY, Arnald; BALBO, Andrea; VIRGILI, Antoniy KIRCHNER, Helena (2014): “The evolution of Mediterranean wetlands in the first millennium AD: The case of Les Arenes floodplain (Tortosa, NE Spain)”. Geoderma, 232, pp. 219-235. https://doi.org/10.1016/j.geoderma.2014.05.001
  • ROYO, Vicente (2017): “Construir i ocupar el territori: La gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus des de la perspectiva cristiana (s. XII-XIII)”. Centro de Estudios del Maestrazgo: Boletín de divulgación cultural, 97, pp. 6-36.
  • ROYO, Vicente (2019): “De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les comarques històriques del Maestrat i els Ports”. En J. Bernat y F. Guardiola (eds.), Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica, pp. 299-314. Castelló: Diputación de Castellón, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Ayuntamiento de Atzeneta del Maestrat y Ayuntamiento de Vistabella del Maestrat.
  • SANMARTÍ, Enric (1986): “Una patena visigoda d'us litúrgic trobada a Onda”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 12, pp. 262.
  • SÁENZ, Juan Carlosy MARTÍN-BUENO, Manuel (2013): “La necrópolis musulmana de Valdeherrera (Calatayud, Zaragoza): nuevos datos cronológicos sobre la fundación de Calatayud”. Zephyrus, 72, pp. 153-171. https://doi.org/10.14201/zephyrus201372153171
  • SELMA, Sergi (1996): “La excavación del cementerio islámico de Castelnovo. Boletín informativo municipal de Casatelnovo, pp. 15-18.
  • SÉNAC, Philippey ESCO, Carlos (1988): “Une forteresse de la Marche Supérieure d'al-Andalus, le ḥiṣn de Sen et Men (province de Huesca)”. Annales du Midi, 100, 100, pp. 17-33. https://doi.org/10.3406/anami.1988.2150
  • SÉNAC, Philippe (2012): “De la madīna à l’almunia. Quelques réflexions autour du peuplement musulman au nord de l’Èbre”. Annales du Midi. 124, 278, pp. 183-201. https://doi.org/10.3406/anami.2012.7576
  • SERRANO, José Luísy CASTILLO, Juan Carlos (2000): “Las necrópolis medievales de Marroquíes Bajos, (Jaén). Avance de las investigaciones arqueológicas”, Arqueología y territorio medieval, 7, pp. 93-120. https://doi.org/10.17561/aytm.v7i0.1662
  • Servei d’Arqueologia de Barcelona (2018): “Necròpolis islàmica del Born: nou enterrament islàmic al barri de la Ribera”. Accesible en: https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/necropolis-islamica-delborn-nou-enterrament-islamic-al-barri-de-la-ribera/
  • SOUTO, Juan (1991): “Las almacabras saraqustíes en el contexto de las almacabras de Al-Andalus”. Cuadernos de Zaragoza, 63, pp. 49-65.
  • TORRÓ, Josep (2007): “Guerra, repartiment i colonització al regne de València (1248-1249)”. En E. Guinot y J. Torró ( coords..), Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII-XIII), pp. 201-276. Valencia: Universitat de València.
  • TRELIS, Julio; ORTEGA, José Ramón; REINA, Inmaculaday ESQUEMBRE, Marco (2009): “El cementerio mudéjar del Raval (Crevillent-Alicante)”. Arqueología y Territorio Medieval, 16, pp. 179-216. https://doi.org/10.17561/aytm.v16i0.1489
  • VALDÉS, Fernando (2016): “La desorientación de las mezquitas de Al-Andalus”. Anejos a Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, 2, pp. 335-345. https://doi.org/10.15366/ane2.blasco2016.024
  • VILASECA, Salvador y PRUNERA, Alberto (1966): “Sepulcros de losas, antiguos y altomedievales, de las comarcas tarraconenses”. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 93-96, pp. 25-46.
  • VIGIL-ESCALERA, Alfonso (2009): “Sepulturas, huertos y radiocarbono (siglos VIII-XIII dC). El proceso de islamización en el medio rural del centro peninsular y otras cuestiones”. Studia Historica, Historia Medieval, 27, pp. 97-118.
  • VIRGILI, Antoni (2011): “El Camp de Tarragona entre l’Antiguitat Tardana i el repartiment feudal (segles xI-xII). Historiografia i arqueologia”. Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2, pp. 47-66. Tarragona: ACRAM y Ayuntamiento de Tarragona.
  • VIRGILI, Antoni (2019): “Sarraïns a la Catalunya Nova (segles XII-XIII)”. En F. Sabaté (ed.), Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades. (Europa Medieval), pp. 45-70. Lleida: Pagès Editors.