Al marge de l'escriptura:lectura de Cap a Tirèsies de Víctor Sunyol

Resumo

El 1997, repetint allò que ja havia fet el 1994 amb El buit i la novel·la, a saber, jugar amb la part central d’un text, Víctor Sunyol, poeta i assagista caracteritzat per la pruïja d’experimentar amb els límits del llenguatge, ofereix al lector un assaig filosòfic el cos del text del qual és completament buit. Sols en resten la presentació, els títols i subtítols dels capítols, els epígrafs, les notes a peu de pàgina i tot allò que suposadament conforma un text d’aquestes característiques. Quin és el sentit d’aquest buit de Cap a Tirèsies? És que n’hi ha, de sentit, o més aviat el buit s’ha instal·lat en el llibre amb el fi precisament de qüestionar-lo, de suspendre el sentit al bell mig del blanc de la mirada cega de Tirèsies? Perquè, quina és la intenció que té l’autor, o millor dit, només editor d’aquest (no) llibre? O és que tampoc no podem parlar aquí d’intenció ni d’autor, del moment que ambdues coses s’han escolat en el mateix forat que deté el llibre? D’aquestes i d’altres qüestions, en volem donar compte en les línies que segueixen.