Fundamentación teórica y estudio de casos sobre el desarrollo de los huertos escolares con el referente de la agroecología

  1. Llerena del Castillo, Germán
Dirigida por:
  1. Mariona Espinet Blanch Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 14 de septiembre de 2015

Tribunal:
  1. Anna Maria Geli de Ciurana Presidente/a
  2. Pablo Ángel Meira Cartea Secretario
  3. Lucie Sauvé Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 388115 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La tesi que presentem té per finalitat general desenvolupar les bases d'un nou camp educatiu, l'agroecologia escolar, a través de la seva fonamentació teòrica i la investigació sobre el desenvolupament pràctic d'una innovació educativa al voltant dels horts escolars ecològics amb el referent de l'agroecologia. El treball s'estructura en tres parts que corresponen amb els seus tres capítols, en què es desenvolupen tres estratègies diferents d'estudi de l'agroecologia escolar, i d'intervenció en la nostra realitat educativa, en un plantejament general de recerca de bricolatge metodològic. Les seves tres parts o capítols són autònomes, encara que molt relacionades. ?El primer capítol aborda la definició teòrica de l'agroecologia escolar, que entenem com una transposició didàctica de l'agroecologia. Es realitza a partir d'una anàlisi bibliogràfica del referent de l'agroecologia escolar, que és l'agroecologia, adoptant una postura pròpia. A continuació es revisa també el concepte de transposició didàctica, per després definir l'agroecologia escolar com a tal. Finalment, s'estableix una sèrie de diàlegs amb altres propostes educatives properes per entendre en què contribueix l'agroecologia escolar: l'Educació per a la Sostenibilitat de Huckle & Sterling, l'Educació Ambiental crítica de Mogensen i Mayer, l'éducation relative à l'eco-alimentation de Sauvé, l'Educació per a un Consum Sostenible de Pujol i el plantejament de la xarxa Codes. ?El segon capítol és un estudi de cas sobre l'experiència d'agroecologia escolar desenvolupada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entre 2007 i 2013. La seva finalitat és aconseguir una mirada global del que ha succeït en set anys d'agroecologia escolar al municipi. Se centra, però, en un aspecte concret: la col·laboració entre l'escola i la comunitat. Les fonts de dades consisteixen en uns documents generats per un grup de treball: les 62 actes de les reunions del grup Educació per a la Sostenibilitat al Llarg de la Vida (ESLV). A través de la construcció progressiva d'assercions, organitzades a través de l'aplicació dels criteris de qualitat de la col·laboració entre l'escola i la comunitat, desenvolupats per la xarxa Codes, es realitza una interpretació evolutiva del que ha anat passant. L'estudi de cas permet apuntar com a conclusions el paper dels diferents actors en el desenvolupament de la col·laboració entre l'escola i la comunitat per promoure l'agroecologia escolar.??El tercer capítol recull una altra investigació que se centra en un col·lectiu concret i un període molt determinat: un grup de 12 persones en atur que van participar durant sis mesos en una formació com a educadors/es agroambientals en l'experiència local de agroecologia escolar. La font de dades principal de la investigació consisteix en 10 narratives valoratives del grup escrites al final del període formatiu. L'anàlisi de d'aquestes narratives s'organitza en dues estratègies diferents: l'acostament a les narratives com a obra d'autor i l'anàlisi de dos camps semàntics diferents: el de l'experiència viscuda i narrada (com a educadors/es agroambientals), i el de la valoració. Els resultats mostren valoracions de les persones participants quant als àmbits agroecològic, escolar i laboral. L'agroecològic suscita una adhesió superficial, reflex d'un aprenentatge lleu, mentre que els altres provoquen reaccions apassionades i reflexions més profundes, a causa del plantejament pràctic de la formació que els va incorporar als centres. Es conclou que el procés formatiu ha promogut les competències de treball en equip i els ha fet enfrontar-se a les seves pròpies concepcions sobre l'escola. ?Finalitzem la tesi amb un CODA final en què es plantegen les retroalimentacions que tenen els tres capítols, en el sentit en que ha estat una construcció no lineal, sinó en paral·lel, per la qual s'han anat enriquint mútuament. També es plantegen els reptes en els àmbits de la conceptualització, la investigació i l'acció que entenem que s'obren ara a l'agroecologia escolar, allò que no està encara desenvolupat i el potencial que té.