Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les unitats d' escolarització compartida

Resumo

Amb la consolidació d’un sistema educatiu comprensiu i obligatori fins als setze anys es fa evident el desencaix entre un grup d’adolescents i l’institut, entre l’escola i joves que abans de fer setze anys diuen no a l’aprenentatge. Es tracta de nois i noies que no queden integrats a les institucions educatives però tampoc ho fan en cercles socials, culturals i comunitaris. Així, si bé les manifestacions més visibles d’aquesta problemàtica al instituts han estat la transgressió de la norma, l’absentisme i el baix rendiment acadèmic per part d’aquets nois, és tracta d’un col·lectiu que, per sobre de tot, comparteix una condició de vulnerabilitat que es tradueix en itineraris biogràfics marcats per l’adversitat i en vivències limitades pels pocs recursos socials, econòmics i culturals amb què compten els seus entorns. Davant aquesta realitat, la investigació que presentem té la finalitat última d’aportar un sistema pedagògic que ajudi a posar en marxa pràctiques que facin possible la reconnexió i integració d’aquests adolescents al sistema. Per fer-ho, hem optat per una investigació qualitativa de tall etnogràfic. Ens hem nodrit de dues fonts principals: el treball de camp i les fonts bibliogràfiques. Per una banda, durant un any i mig, hem fet observació participant a tres Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). És tracta de recursos educatius que donen resposta als adolescents que són expulsats dels instituts per temes de comportament essencialment però que encara estan en edat d’escolarització obligatòria. L’observació a tres UEC – Cruïlla, Cancuní i Esclat – ens ha permès recollir informació relativa a activitats que aconsegueixen una transformació substantiva sobre aquests joves. La segona font d’informació ha estat la revisió d’experiències dutes a terme en un passat i en l’actualitat que ens han permès visualitzar mecanismes pedagògics efectius amb aquesta població. Tot plegat, i a través d’un procés d’anàlisi qualitatiu, ha resultat en l’elaboració de disset relats etnogràfics sobre bones pràctiques educatives, 17 mapes conceptuals corresponents a les pràctiques descrites i un sistema pedagògic on s’ofereix una classificació de bones pràctiques per adolescents vulnerables segons les finalitats educatives que persegueixen, tot desenvolupant el sentit educatiu i els trets educatius principals de cada agrupació establerta.