La transmisión intergeneracional del gallego. Comparación con el catalánXaquín Loredo Gutiérrez

  1. Xaquín Loredo Gutiérrez
  2. Henrique Monteagudo Romero
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Ano de publicación: 2017

Título do exemplar: La transmissió lingüística intergeneracional

Número: 27

Páxinas: 99-116

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Treballs de sociolingüística catalana

Referencias bibliográficas

  • Fabà, A.; Montoya, B. (2012). «La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià. Una perspectiva territorial». Caplletra: Revista Internacional de Filologia,n.º 53, p. 211-231.
  • Fernández, M. A. (1983). «Mantenimiento y cambio de lengua en Galicia: el ritmo de la des-galleguización en los últimos cincuenta años». Verba, vol. 10, p. 79-129.
  • Generalitat de Catalunya (2014). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Princi-pals resultats de l’‘Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013’. Barcelona: Departa-ment de Cultura. Direcció General de Política Lingüística.
  • González, M.; Rodríguez, M.; Fernández, A.; Loredo, X.; Suárez, I. (2008). Mapa so-ciolingüístico de Galicia 2004: Usos lingüísticos en Galicia. A Coruña: Real Academia Galega.
  • González, M.; Rodríguez, M.; Pereiro, A.; Loredo, X.; Suárez, I.; Salgueiro, E. (2011). Mapa sociolingüístico de Galicia 2004: Actitudes lingüísticas en Galicia. A Coruña: Real Academia Galega.
  • Gradín, C. (2007). «Determinantes socioeconómicos de la lengua: El caso del gallego». Revista Galega de Economía, vol. 16, n.º 1, p. 1-18.
  • Iglesias-Álvarez, A.; Ramallo, F. (2002). «Language as a diacritical in terms of cultural and resistance identities in Galicia». Estudios de Sociolingüística,vol. 3, n.º 2, p. 255-287.
  • Instituto Galego de Estatística (IGE) (2004). Enquisa de condicións de vida das familias: Coñecemento e uso do galego: Ano 2003. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. Consellaría de Economía e Facenda.
  • Instituto Galego de Estatística (IGE) (2008). Enquisa de condicións de vida das familias: Coñecemento e uso do galego: Ano 2008. Santiago de Compostela: Instituto Galego de Estatística. Recuperado de: <https://www.ige.eu/web/mostrar_actividade_estatistica.jsp?idioma=gl&codigo=0206004> [Consulta: 23 octubre 2016].
  • Instituto Galego de Estatística (IGE) (2013). Enquisa de condicións de vida das familias: Coñecemento e uso do galego: Ano 2013. Santiago de Compostela: Instituto Galego de Estatística. Recuperado de: <http://www.ige.eu/web/mostrar_actividade_estatistica.jsp?idioma=gl&codigo=0206002>.
  • Loredo, X. (2015). «Aproximación á situación sociolingüística en Galicia. A evolución da transmisión lingüística interxeracional do galego». A Letra Miúda: Revista de Sociolin-güística da CGENL, núm. 6, p. 1-30.
  • Loredo, X. (en prensa a). A fractura da transmisión interxeracional da lingua galega: Canto, cando, como.
  • Loredo, X. (en prensa b). «Estabilidade e cambio da lingua de transmisión familiar nos usos lin-güísticos da poboación infantil galega». Revista Galega de Educación,n.º 65.
  • Mas, A.; Montoya, B. (2011). «La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i ava-luació analítica». Treballs de Sociolingüística Catalana, n.º 21, p. 95-103. DOI: 10.2436/20.2504.01/28.001-374
  • Miralles, A. M.; Abat, B. M. (2011). «La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica». Treballs de Sociolingüística Catalana, n.º 21, p. 95-103. DOI: 10.2436/20.2504.01/28.
  • Monteagudo, H. (2012a). Facer país co idioma: Sentido da normalización lingüística. A Co-ruña: Real Academia Galega.
  • Monteagudo, H. (2012b). «Sociolingüística galega. Problemas e pescudas». Treballs de Sociolingüística Ca-talana, n.º 22, p. 271-286.
  • Monteagudo, H. (2015). «D’O porvir da lingua galega (1968) ao Informe dramático (1973). A crise da con-ciencia lingüística e o futuro do idioma». Ágora do Orcellón: Homenaxe a Xesús Alonso Montero, núm. 30, p. 147-161.
  • Monteagudo, H. (en prensa). «A contribución de Ramón Piñeiro á defensa e ilustración da lingua galega». Boletín da Real Academia Galega, n.º 376.
  • Monteagudo, H.; Costas, H.; Novo, P.; Rodríguez, E. (1986). Aspectos sociolingüísticos do bilingüismo en Galicia. Santiago de Compostela: Consellaría de Educación e Cultura. Xunta de Galicia.
  • O’Rourke, B.; Pujolar, J.; Ramallo, F. (2015). «New speakers of minority languages: the challenging opportunity-Foreword». IJSL, n.º 231, p. 1-20. DOI: 10.1515/ijsl-2014-0029.
  • O’Rourke, B.; Ramallo, F. (2011). «The native-non-native dichotomy in minority language contexts: Comparisons between Irish and Galician». Language Problems & Language, vol. 35, n.º 2, p. 139-159. DOI: 10.1075/lplp.35.2.03oro.
  • O’Rourke, B.; Ramallo, F. (2015). «Neofalantes as an active minority: Understanding language practices and moti-vations for change amongst new speakers of Galician». International Journal of the Sociol-ogy of Language, vol. 2015, n.º 231, p. 147-165. DOI: 10.1515/ijsl-2014-0036.
  • Querol, E.; Chessa, E.; Sorolla, N.; Torres, J.; Villaverde, J. A. (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle xxi: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Ramallo, F. (2012). «El gallego en la familia entre la producción y la reproducción». Caplle-tra,n.º 53(otoño 2012), p. 167-191.
  • Rei-Doval, G. (2007). A lingua galega na cidade do século xx: unha aproximación sociolin-güística. Vigo: Xerais.
  • Rodríguez-Neira, M. A. (2002). «Language shift in Galicia from a Sociolinguistic view-point». Estudios de Sociolinguistica,vol. 3, n.º 2, p. 75-112.
  • Rojo, G. (1981). «Conductas y actitudes lingüísticas en Galicia». Revista Española de Lingüís-tica,vol. 11, n.º 2, p. 269-310.
  • Seminario de Sociolingüística da RAG. (1994). Lingua inicial e competencia lingüística en Galicia. A Coruña: Real Academia Galega.
  • Seminario de Sociolingüística da RAG (1995). Usos lingüísticos en Galicia. A Coruña: Real Academia Galega.
  • Seminario de Sociolingüística da RAG (1996). Actitudes lingüísticas en Galicia. A Coruña: Real Academia Galega.Solé, J. (2013). Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum II. Els factors clau de les llengües a Catalunya: edat, ocupació, classe social, lloc de naixement, territori i aprenentatge de català. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció de Política Lingüística.
  • Sorolla, N. (2015). «Context demogràfic i econòmic. L’evolució de la comunitat lingüística». En: Xarxa CRUSCAT. VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. Recuperado de: <http://blogs.iec.cat/cruscat/publicacions/informe/>.
  • Strubell, M. (2009). «Discussió de la ponència “La transmissió lingüística familiar interge-neracional: una proposta de model d’anàlisi”, de Joaquim Torres i Pla». En: Vila, F. X. (dir.); Gomàriz, E. (col.). Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT, p. 33-38. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans Catalans.
  • Subiela, X. (2010). «O idioma galego, alarmas e esperanzas». En: Álvarez Pousa, L. (dir.). Informe Galicia 2010. Santiago de Compostela: Atlántica de Información e Comunica-ción de Galicia, p. 247-270.
  • Torres, J. (2005). Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya: llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle xxi. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Torres, J. (2006). Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004: Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle xxi. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüís-tica.
  • Torres, J. (2009). «La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d’anàlisi». En: Vila, F. X. (dir.); Gomàriz, E. (col.). Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estu-dis Catalans, p. 23-32.
  • Torres, J. (en prensa). «La transmissió lingüística intergeneracional». En: Generalitat de Cata-lunya (ed.). Anàlisi de l’‘Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013’. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Vila, F. X. (2016). L’Índex Vila. Barcelona: Comunicación personal.
  • Vilariño, X. P. (1981). «Ámbitos sociales y usos lingüísticos entre los escolares gallegos». Revista de Educación, n.º 268, p. 111-130