Més ennlà de l'efecte CSIclaus per a una bona comicació de la genètica forense

  1. Ángel Carracedo
  2. Prieto, Lourdes
Revista:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Ano de publicación: 2018

Título do exemplar: Biotec

Número: 97

Páxinas: 56-63

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Resumo

La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística. En l’imaginari col·lectiu, nodrit per sèries com CSI, les proves forenses es presenten com segures al cent per cent, quan la realitat no és així. No obstant això, l’anàlisi estadística ha permès passar d’una medicina forense artesanal, basada en la intuïció i l’experiència, a una de basada en l’evidència, en les dades i en la quantificació probabilística.

Referencias bibliográficas

  • Carracedo, A, & Prieto, L. (2014). Valoración de la prueba genética. En M. Casado, & M. Guillén (Eds.), ADN forense: Problemas éticos y jurídicos (pp. 145–156). Barcelona: Observatori de Bioètica i Dret, Universitat de Barcelona.
  • EUROFORGEN. (2017). Making sense of forensic genetics. Londres: Sense about Science. EUROFORGEN. Consultat en http://senseaboutscience.org/wp-content/uploads/2017/01/making-sense-of-forensic-genetics.pdf
  • Evett, I. W. (1995). Avoiding the transposed conditional. Science and Justice, 35(2), 127–131. doi: 10.1016/S1355-0306(95)72645-4
  • Jeffreys, A. J., Wilson, V., & Thein, S. L. (1985). Hypervariable minisatellite regions in human DNA. Nature, 314, 67–73. doi: 10.1038/314067a0
  • Kayser, M., & De Knijff, P. (2011). Improving human forensics through advances in genetics, genomics and molecular biology. Nature Reviews Genetics, 12(3), 179–192. doi: 10.1038/nrg2952
  • Ley Orgánica 10/2007, de 8 de octubre, reguladora de la base de datos policial sobre identificadores obtenidos a partir del ADN. (2007). Consultat en https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-17634
  • Phillips, C., Prieto, L., Fondevila, M., Salas, A., Gómez-Tato, A., Álvarez-Dios, J., … Lareu, M. V. (2009). Ancestry analysis in the 11-M Madrid bomb attack investigation. PLOS One, 4(8), e6583. doi: 10.1371/journal.pone.0006583
  • Real Decreto 1977/2008, de 28 de noviembre, por el que se regula la composición y funciones de la Comisión Nacional para el uso forense del ADN. (2008). Consultat en https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-19992
  • The International Association for Identification. (2018). PCAST report – Forensic science in criminal courts: Ensuring scientific validity of feature-comparison methods. Consultat en https://www.theiai.org/president/201609_PCAST_Forensic_Science_Report_FINAL.pdf
Fonte de datos: Dialnet