Dones, trajectòries de vida i noves ruralitats

  1. Salamaña, Isabel 1
  2. Baylina, Mireia 2
  3. Garcia Ramon, M. Dolors 2
  4. Porto, Ana María 3
  5. Villarino, Montserrat 4
  1. 1 Universitat de Girona Departament de Geografia
  2. 2 Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Geografia
  3. 3 Universidad de Santiago de Compostela. Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación
  4. 4 Universidad de Santiago de Compostela. Departamento de Geografía
Revista:
Documents d'anàlisi geogràfica

ISSN: 0212-1573 2014-4512

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: Noves ruralitats

Volumen: 62

Número: 3

Páginas: 661-681

Tipo: Artículo

DOI: 10.5565/REV/DAG.403 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Documents d'anàlisi geogràfica

Resumen

En el marco de un cierto retorno al campo por parte de algunos colectivos y en determinados territorios, mujeres formadas se instalan en el medio rural y desde su posición contribuyen a construir la ruralidad actual. Este es un fenómeno nuevo en diversas áreas rurales de España y Europa que frena la tendencia de un proceso sostenido de despoblamiento rural selectivo en cuanto a la edad y al género que ha afectado negativamente a las mujeres jóvenes. Este artículo pretende dar a conocer la trayectoria de vida de algunas mujeres de Cataluña y Galicia que han decidido vivir en entornos rurales y que residen en el mismo municipio, comarca o provincia donde nacieron. Nos interesa saber qué las ha llevado a vivir en el medio rural y si esta permanencia o vuelta al lugar de origen se relaciona con motivos familiares, laborales o socioambientales que puedan ilustrar la tendencia de las nuevas ruralidades. De forma expresa, relacionamos la trayectoria de movilidad residencial de las mujeres con su nivel de estudios y la ocupación laboral. El estudio constata que los aspectos socioambientales y emocionales son importantes en el retorno y corrobora que, con igualdad de formación académica, hay diferencias de oportunidades según el grado de ruralidad.

Referencias bibliográficas

  • ALDOMÀ, Ignasi (2009). Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural. En línia.
  • — (2015). Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015. Fundació del Món Rural. En línia.
  • BAYONA, Jordi; GIL, Fernando (2013). «Is foreign immigration the solution to rural depopulation? The case of Catalonia (1996-2009)». Sociologia Ruralis, 53 (1), 26-50.
  • BAYLINA, Mireia; GARCIA RAMON, Maria Dolors; PORTO, Ana María; SALAMAÑA, Isabel; VILLARINO, Montserrat (2016). «Women assess rurality. A tailored rural idyll». A: Karin WIEST (ed.). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 25-43.
  • CAMARERO, L. (coord.) (2009). La población rural de España. De los desequilibrios a la sostenibilidad. Barcelona: Fundació la Caixa. Estudis Socials 27. En línia.
  • FADEMUR (2009). Mujeres rurales en España. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 61-77.
  • GARCÍA, B. (2011). Ruralidad emergente, posibilidades y retos. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.
  • GARCÍA, A.; SÁNCHEZ, D. (2005). La población rural en Catalunya: entre el declive y la revitalización. Cuadernos Geográficos, 36, 387-407.
  • FORSBERG, G.; STENBACKA, S. (2013). «Mapping gendered ruralities». European Countryside, 1, 1-20.
  • GARCIA RAMON, M. D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.
  • GOVERDE, H.; HAAN, H. de; BAYLINA, M. (eds.) (2004). Power and gender in European Rural Development. Aldershot: Ashgate.
  • GUIRADO, C. (2011). Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català: el cas del Pallars Sobirà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral. En línia.
  • HALFACREE, K. (2006). «Rural space: constructing a three-fold architecture». A: P. CLOKE, T. MARSDEN i P. MOONEY (eds.). Handbook of rural studies. Londres: Sage, 63-90.
  • — (2007). «Still surprises in store: Revisiting the ordinary in rural geography». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 87-103.
  • HOGGART, K.; PANIAGUA, A. (2002). «The restructuring of rural Spain?». Journal of Rural Studies, 17, 63-80.
  • LITTLE, J. (2001). Gender and rural geography. Identity, sexuality and power in the countryside. Harlow: Prentice Hall.
  • MARÍN, F. (2012). «Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigració». Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Aloma 30 (2), 13-22. En línia.
  • MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (2011). Diagnóstico de la igualdad de género en el medio rural. Madrid.
  • MARTÍNEZ ILLA, S. (1987). «Utopia, espai i migracions utòpiques. El “retorn al camp”». Documents d’Anàlisis Geografica, 11, 61-69.
  • MORÉN, R.; SOLANA, M. (2006). «La immigració en àrees rurals i petites ciutats d’Espanya. Un estat de la qüestió». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 47, 141-155.
  • NOGUÉ, J. (1988). «El fenómeno neorural». Agricultura y Sociedad, 47, 145-175.
  • — (2016). «El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (3), 489-502.
  • SABATÉ, A. (1992). «La participación de las mujeres en la dinámica social de zonas rurales desfavorecidas». Desarrollo local y medio ambiente en zonas desfavorecidas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes, 123-138.
  • SAMPEDRO, R. (2009). «Escuchando la voz de las mujeres». Agricultura familiar en España 2009. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Madrid: Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 92-102.
  • PALLARÈS BARBERÀ, M.; TULLA PUJOL, A. F.; PALLARÈS BLANCH, M. (2003). «Capital social i treball de les dones als Pirineus. El cas de l’Alt Urgell». BarcelonA: Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya.
  • PALLARÈS-BLANCH, M. (2014). Estratègies de desenvolupament local rural, gènere i procesos innovadors en la nova ruralitat: l’aportació de les dones al desenvolupament, la innovació i la governança territorial a l’Alt Pirineu i Aran (Catalunya). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
  • SÁNCHEZ PARDO, J. C. (2013). «Bases para el análisis geohistórico del poblamiento rural tradicional en Galicia». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 62, 75-99.
  • SOLANA, M. (2000). Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcal: el Baix Empordà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
  • SOLÉ FIGUERAS, A. (2014). Estrangers a la muntanya. El procés migratori i el procés d’assentament de la població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran (2000-2012). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
  • URRY, J. (2004). «The “System” of Automobility». Theory, Culture and Society, 21 (4-5), 25-39.
  • WOODS, M. (2007). «Engaging the global countryside: globalization, hybridity and the reconstitution of rural place». Progress in Human Geography, 31, 485-507.
  • — (2011). Rural. Londres: Routledge.
  • WIEST, K. (ed.) (2016). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan.