El patrimoni religiós medieval. Anàlisi, problemàtica i disseny d'Estratègies didàctiques als immobles de les diòcesis catalanes

Resumo

El patrimoni religiós immoble esdevenia una assignatura pendent per la didàctica del patrimoni. Aquest patrimoni tan nombrós en el nostre territori i tan lligat als esdeveniments del passat històric, a les estètiques artístiques o a les emocions es presentava buit d¿interpretacions que ajudessin a entendre la complexitat d¿aquests espais. Aquest buit va motivar la recerca generant contínuament qüestions i dubtes que van impulsar els passos d¿aquest treball perquè en paraules d¿Hobsbawm (2013), estem en un temps de ruptures; la societat, la cultura i també la religió viuen aquest temps de ruptures. Però, com afecten aquests canvis a la comprensió del seu patrimoni cultural? Podem descodificar els grans monuments religiosos del passat ignorant els seus propis codis? Es pot comprendre la materialitat de la cultura sense els valors immaterials que l¿han generat i li donen significat? Pot la didàctica i l¿educació patrimonial donar resposta a aquestes qüestions? Aquestes qüestions i la consecució dels objectius i les hipòtesis expliquen doncs que la recerca tingui dues parts necessàries i diferenciades. En primer lloc, es realitza un estudi diagnòstic del patrimoni religiós medieval català a partir d¿una mostra de 112 immobles per tal de conèixer els usos i funcions actuals d¿aquest patrimoni, les fórmules o estratègies de presentació emprades així com els missatges que se¿n deriven. La pauta d¿anàlisi dissenyada posava l¿accent en els models educatius, els missatges, la gestió i els públics destinataris. Un cop fet aquest diagnòstic era necessari triar un d¿aquests immobles pel segon estudi: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Aquest segon estudi, el del cas de la recerca, es divideix en tres fases diferenciades: una primera fase exploratòria on s¿analitzen les activitats dutes a terme pel cenobi mitjançant una pauta d¿observació no participant i l¿experimentació dels primers pilotatges; una segona fase de documentació i disseny del programa educatiu multimodèlic flexible (PEMF), i una tercera fase d¿experimentació d¿activitats i avaluació mitjançant tècniques grupals de grups de discussió o focus group amb 33 participants provinents del grau de Mestres en Educació primària de la Universitat de Barcelona. El tractament i anàlisi de les dades qualitatives es va realitzar amb el programa informàtic ATLAS.TI mitjançant la subdivisió en cinc categories o famílies d¿anàlisi. El resultat dels diferents grups de discussió obre un camí cap el disseny de programes educatius patrimonials basats en factors com la sorpresa, l¿empatia, la varietat i la interactivitat.